Mostres de mails estranys

Benvolguts senyors i senyores,

això de tenir un blog i de tenir un mail de contacte aporta salseta a la meva avorrida vida. He rebut mails molt estranys, tios, molt estranys. Mails oferint-me feina, mails d'amics que em detecten, gent que et regala un poema (moltes gràcies i feliç bienni), escriptores conegudes que veuen que parles d'elles... Em fan feliç, què he de dir, i em fan sentir MOLT important. Sóc molt important, vaja. Aparteu-vos, gent, que aquí ve Subal Quinina. Jejeje. O: no, no puc assistir a tal conferència doncs la meva minuta s'eleva a 300 euros i vós només m'ofereix deu minuts per a desplegar el meu discurs i no em paga ni el transport. Jejeje. Bé, just joking.

Dues mostres d'aquestes coses rares que només passen a la vida artificial que galopa a velocitat d'ADSL són les que segueixen.

Una mostra de mail estrany

Encara sota els efectes al·lucinatoris que va propiciar en mi veure aquesta foto i aquest excel·lent post, rebo un mail d'un amic de la L2P que no tinc el gust de conèixer oferint-me un possible càrrec polític. Només m'he de presentar en les seves llistes i esperar que el poble em tingui una mica de confiança. Ciutadans; feu-me confiança. Li diré que sí, tio, que endavant, però jo ben al darrera, eh, com Arcadi Espada. Senyors i senyores, votin-me a mi per botar-los a tots.

Una altra mostra de mail estrany

Ara tot blogger té talps aquí i allà, espiant. Jo en tinc un a l'Orinal. El seu mail diu que pateix perquè actualitzo poc, però no sap que estic ben entretingut llegint llibres molt interessants i pensant. Pensant, sí. Em costa molt pensar i em pren molt de temps. Però el moll de l'os del mail del meu talp és molt suculent, i sense jo saber-ho portava tot l'estiu esperant-lo. LA TEMPORADA DE L'ORINAL COMENÇA EL DIJOUS DIA 28 DE SETEMBRE. Catalans, ja era hora, ja era hora, vatua l'olla. Però el meu talp encara va més lluny, i a cau d'orella m'explica que el primer personatge que passarà per la tarima de fusta és un tal Orlando Guillén, un tal Orlando Guillén, un tal Orlando Guillén.

El meu talp, un home meticulós on els hi hagi, ha descobert una cosa molt interessant; "[...]tot estirant aquest fil amb l’ajuda de l’oncle Google trobo que havia estat cuate del mestre Bolaño tot i que darrerament li retreia haver-se venut a la comercialitat i tal". INTERESSANT!!!!! Molt interessant. Caldrà convidar-lo a unes rondes de mescal Los Suicidas per a fer-lo garlar. Guillén no ho sap, però li fotrem un interrogatori de cal déu, a la llum d'una bombeta de seixanta vats pendolant del sostre.

I de propina, el meu talp m'informa que l'Orinal està a punt d'obrir blog. Com a polític que ara sóc, li prometo donar un cop de mà i talonari de fons públics per a tal projecte. Votin-me. Sispli.

Ah. El mail del meu talp de l'orinal (que és el meu proveidor de droga poètica) acaba amb aquest poema de Lamborghini. Mereix ser publicat aquí. Gràcies, talp.

YO SOY TU PROVEEDORA DE DROGA

Cuando más limpias te parezcan
Las aguas del lago
Y aún cuando creas
Rebosar de plenitud
Igual recuérdame
Yo soy tu proveedora de droga

Cuando contemples
Con mirada ascendente y pura
El triunfo de los pájaros
Y la derrota de las olas
Igual recuérdame
Yo soy tu proveedora de droga

Cuando vayas al encuentro
De la amada o el amado
Sintiéndote seguro
Del esplendor de sus pupilas
Igual recuérdame
Yo soy tu proveedora de droga

Y no me abandones
Prematuramente
No te comportes
Como un ingrato
Recuérdame siempre
Yo soy tu proveedora de droga

Osvaldo Lamborghini