Decàleg del perfecte contista. Horacio Quiroga.

1. Creu en el mestre -Poe, Maupassant, kipling, Txékhov- com en Déu mateix
2. Creu que el teu art és un cim inaccessible. No somniïs a dominar-lo. Quan puguis fer-ho, ho aconseguiràs, sense saber-ho tu mateix.
3. Resisteix tot el que puguis la imitació; però imita si la influència és massa forta. Més que qualsevol cosa, el desenvolupament de la personalitat és una ciència.
4. Tingues fe cega no en la teva capacitat per al triomf, sinó en l'ardor amb què el desitges. Estima el teu art com la teva xicota, donant-li tot el teu cor.
5. No comencis a escriure sense saber des de la primera paraula allà on vas. En un conte ben aconseguit, les tres primeres línies tenen quasi la mateixa importància que les tres últimes.
6. Si vols expressar amb exactitud aquesta circumstància: "des del riu bufava un vent fred", no hi ha en cap llengua humana més paraules que les apuntades per expressar-la. Un cop siguis amo de les teves paraules, no et preocupis d'observar si són consonants o assonants.
7. No adjectivis sense necessitat. Seran inútils totes les cues que afegeixis a un substantiu dèbil. Si trobes el que és precís, ell sol tindrà un color incomparable. Però cal trobar-lo.
8. Agafa els personatges de la mà i porta'ls ben fermament fins al final, sense veure altra cosa que el camí que els has traçat. No et distreguis veient tu el que ells no poden o no els importa veure. No abusis del lector. Un conte és una novel·la depurada de rebles. Tingues això per una veritat absoluta, encara que no ho sigui.
9. No escriguis sota l'imperi de l'emoció. Deixa-la morir, i evoca-la després. Si ets capaç aleshores de reviure-la tal com va ser, has arribat en art a la meitat del camí.
10. No pensis en els amics quan escriguis, ni en la impressió que farà la teva història. Conta com si el relat no tingués interès més que per al petit ambient dels teus personatges, dels quals tu podries haver-ne estat un. No d'altra manera s'aconsegueix la vida en el conte.

Horacio Quiroga, La invasió subtil de les aranyes, trenta-cinc contes literaris, Alfred Sargatal, Ed. Laertes.

Com ja he dit en algun lloc; aprendre és escoltar amb atenció per a després fer el que et doni la gana. Fes ara el que et doni la gana. O fes el que puguis, com intento fer jo.

...o sigui, i en llenguatge musical...

Dave Weckl, Transition Jam

powered by ODEO