Hola, hola. Aquest senyor, quan pintava alguna cosa de la que no n'estava content donava un pinzell de forma plana i un pot de pintura blava a un marrec que jo conec i el marrec tapiava un o altre paisatge fallit i el convertia en una mostra de pintura contemporània; o sigui, un quadre tot de color blau sobre el qual l'home pintava un altre paisatge.
Hola, hola. Aquest altre li deia als seus amics -que escrivien molt malament-; "No puedo decirle nada concreto; sólo le aconsejo que guarde el relato en un baúl un año entero y que al cabo de ese tiempo vuelva a leerlo. Entonces lo verá todo más claro".
Els comentaris guixats a les parets del Teatre Buit em serveixen, a part d'incrementar l'ego i la vanitat, com a senyal que s'ha entès algun missatge o que ha agradat almenys a una persona. Fan agafar confiança. Els dos últims post considero que cal restaurar-los, reescriure'ls, demolir-los o dinamitar-los. No n'estic gens convençut, escoltin.
El post Jo també vull, anava destinat a riure'rs del mort i de qui el vetlla, però tenia massa víctimes; Iberia, Ryanair, i la pantomima de "Jo també vull un estat propi". Crec que he fracassat; massa pardals per a un sol tret. A reescriure'l, i si no, a demolir-lo. Dir que jo m'adscric a aquesta campanya malaguanyada és de justícia. Del post La música de l'apàtrida només m'agrada l´últim paràgraf i el diàleg final. M'agrada com em surten els diàlegs. Ric pels descosits, quan els escric. La resta del post: a restauració. I si no me'n surto; dinamita.
Com es vol ser editor, com ho puc pretendre, sense una gran dosi d'autocrítica i unes tisores de podar?
Hola, hola. Aquest altre li deia als seus amics -que escrivien molt malament-; "No puedo decirle nada concreto; sólo le aconsejo que guarde el relato en un baúl un año entero y que al cabo de ese tiempo vuelva a leerlo. Entonces lo verá todo más claro".
Els comentaris guixats a les parets del Teatre Buit em serveixen, a part d'incrementar l'ego i la vanitat, com a senyal que s'ha entès algun missatge o que ha agradat almenys a una persona. Fan agafar confiança. Els dos últims post considero que cal restaurar-los, reescriure'ls, demolir-los o dinamitar-los. No n'estic gens convençut, escoltin.
El post Jo també vull, anava destinat a riure'rs del mort i de qui el vetlla, però tenia massa víctimes; Iberia, Ryanair, i la pantomima de "Jo també vull un estat propi". Crec que he fracassat; massa pardals per a un sol tret. A reescriure'l, i si no, a demolir-lo. Dir que jo m'adscric a aquesta campanya malaguanyada és de justícia. Del post La música de l'apàtrida només m'agrada l´últim paràgraf i el diàleg final. M'agrada com em surten els diàlegs. Ric pels descosits, quan els escric. La resta del post: a restauració. I si no me'n surto; dinamita.
Com es vol ser editor, com ho puc pretendre, sense una gran dosi d'autocrítica i unes tisores de podar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada