Mireu, hi ha certs personatges dels quals hom pot fer burla i escarni de manera gairebé sistemàtica i gratuïta, en la blogosfera catalana.
Són; Empar Moliner, Quim Monzó, Joan Clos, $enyor Vallcorba i Joan Barril.
Avui, emperò, m'agradaria trencar una llança a favor de la persona de Joan Barril. Sí, és sociata, però i què. Igual o pitjor és ser d'Unió. També és una merda ser convergent, o ecososialista, així, amb essa, o d'esquerra; aquí cauen hòsties per a tothom, ja ho sabeu. Als del PP me'ls miro com qui es mira un escriptor passat de moda, oblidat fins i tot en la Fira del Llibre Antic i d'Ocasió. Ara allò fashion és llegir-se a l'Arcadi. O sigui que des de la perifèria desactivem la raó política per crucificar a Barril.
No. Avui a en Subal i a mi, que sóc el seu amo, ens plau recordar el fabulós programa de ràdio anomenat Papers mullats, i la seva atrevida falca publicitària; Papers mullats. Probablement el programa més ensopit de la radiodifusió catalana.
Subal recorda que escoltar aquest programa que s'irradiava els diumenges a la nit era com escanyar el filtre de l'últim cigarret. Les estadístiques diuen que els maleïts adolescents deixen radicalment de llegir quan arriben a aquesta terrible i lamentable edat. Subal no va ser menys. Emperò, Subal s'amansia escoltant recitar frases literàries a en Barril. Si per exemple el tema del programa eren... què sé jo... els coloms, doncs Barril trobava frases que parlaven de coloms en diversos llibres de poemes i novel·les. Com ho feia? Tenia un asiàtic llicenciat en filologia catalana al darrera llegint-se les grans obres de la literatura universal subratllant frases referents a tota mena de coses? Potser a en Barril li dec la petita dèria de subratllar les novel·les.
I ja està. Fins aquí el típic post que parla de la nostàlgia. Ja m'he cansat.
5 comentaris:
lo mal del Barril no és que és sociata. és que és un cursi. lo pedro ruiz català, vaja.
típic comentari per saludar, jo el barril el llegeixo, més que res perquè els diaris els començo a pas de cranc.
L'altre dia, sopant amb el Barril, a casa d'un amic comú, vaig intentar fer-li veure que la seva cultura barrilera em resultava un xic embafadora, sociatoburgesa d'allò més, regalimadora de suquets mefítics, quasiprostàtica, o sigui, menyspreable i totalment vomitable... L'homenet, després de pelar els meus eufemismes, em va etzibar una llambregada letalíssima de la qual encara no m'he recuperat del tot... Conclusió: Barril i jo som incompatibles. Un dia vaig intentar seguir-li el fil a la ràdio i quasi pateixo un accident...
Revatua, mussol, si que li vas fotre canya a en Barril! Però digue'ns, digue'ns; explica'ns com va resoldre en Barril el teu embat.
Tens uns collons de toro, tdq!
Ara mateix no se m'acut. Seria collonut recuperar les gravacions.
Tanmateix, potser en drals, que ens regala cada dimarts i dijous poemes en el programa del Grasset, potser ell ens pot ajudar.
Li ho comentaré.
Salut, oriol.
Publica un comentari a l'entrada