dissabte, d’octubre 22, 2005

Primera pregunta

Amiguets i amiguetes.

Les veus autoritzades s'aixequen contra la mediocritat. Des de la seva tribuna assenyalen. Rera la cantonada xiuxiuegen. Això no pot ser. Aquesta senyora, a la que molts admirem en secret, mereix, com feia Haron Seldon, de la Fundació d'Asimov, aquesta senyora mereix el do de l'aparició per a fer canviar el sentit dels nostres rumbs; fotre canya com cal als seus successors, que som uns cretins.

Subal Quinina, en nom de la Perifèria, prega que la senyora Teresa Amat accepti el nostre amable oferiment; Teresa, et deixo per un dia la Segona Perifèria per a que ens ensenyis el camí.

També es fa extensiu aquest prec al molt il·lustre Carles Miró, actualment desaparegut.


Diu Teresa;

[El Ribot, ] no saps com ets d'afortunat d'estar fora de l'òrbita del planeta Mart... vull dir, Cat. Sàpigues que si ja érem mig marcians quan vas marxar, ara ja estem en plena fase mutant: verds i amb les antenes (o orelles de burro) plegades (per no captar segons què o per no rebre més). Salut i lliures!


Primera pregunta;

-Senyora Amat, a què és refereix en el seu comentari,a la Cat-osfera, o al Nou Estatut? O al seu admirat Arcadi Espada?

4 comentaris:

el de la 13 ha dit...

El senyor Pedrals, del qual vostè parla força sovint, és el poeta jovencell que fa uns poemes marranos d'allò més simpàtics? pregunto.

Per la resta, com que no sé qui és la sra. TA i el seu comentari em sembla força normal, doncs em quedo tan ample com Castella.

Senyora Amat ha dit...

Senyor Subal Quinina: gràcies, però altra feina tinc que acceptar el seu repte galant; estic en altres combats. Però si vol matar l'avorriment sideral que el corseca li aconsello que enviï el seu currículum a la senyora Marquès, que ofereix una feina diria que gratificant per a un jove trempat com vostè. Vagi a la pàgina 24 de Paper de Vidre (on per cert veig que també hi ha una coseta seva), i digui'm si no li resulta temptador això de fer de negre ben dotat (cosa que no dubto pas).

subal ha dit...

Senyora Amat, no sóc digne de que entreu a casa meva, digues-m'ho per comment i serà salva la meva ànima.

No sé si m'interessa la oferta de la senyora Marquesa. Ho vol tot de gratis, i això no pot pas ser. Emperò si em vol buscar feina de mitja jornada per les tardes, REMUNERADA, faci-m'ho saber en forma d'aparició estelar.

salutacions cordials d'un que la troba a faltar (contradictòriament)

Teresa A. ha dit...

Benvolgut senyor Subal, rellegeixi madame Marquès, sisplau, que diria que no l'ha entès: diu que paga bé.
Vostè sempre tan contradictori...