Ahir vaig anar a fer d'esclau, caro diario. Abans d'explicar res més, deixeu-me dir que els veneçolans tenen una ventall d'expressions divertides espectacular. Una d'aquestes expressions és "cazar tigres". Caçar tigres vol dir buscar-se la vida acceptant qualsevol feina que es presenti per tal de subsistir.
Mentre la meva estimada i única aliada i jo vagàvem per Caracas, aquest estiu, ella va rebre una trucada que li proposava caçar un tigre. La cosa anava així; ella s'havia d'encarregar d'habilitar un pis buit que l'home de la trucada tenia a Barcelona a canvi d'una quantitat de diners. Uns amics d'aquest senyor passarien per la ciutat i l'home els hi havia ofert la casa abandonada.
Mentre la meva estimada i única aliada i jo vagàvem per Caracas, aquest estiu, ella va rebre una trucada que li proposava caçar un tigre. La cosa anava així; ella s'havia d'encarregar d'habilitar un pis buit que l'home de la trucada tenia a Barcelona a canvi d'una quantitat de diners. Uns amics d'aquest senyor passarien per la ciutat i l'home els hi havia ofert la casa abandonada.
I això ens porta a la primera frase d'aquest post; ahir vaig anar a fer d'esclau, caro diario. Escombrar, fregar, repassar els vidres, fotre la testa a la tassa del vàter... La meva aliada diu que ho vaig fer força malament, que com es nota que sóc un malcriat i un petitburgés, però creu-me, caro diario, que em vaig esforçar en acomplir la meva missió.
Quan ja estava fins als, em vaig aturar a fer un cigarro, ben merescut. Em vaig fixar en els llibres -pocs- que hi havia a les prestatgeries. Em va resultar curiós de veure llibres escrits en català, i una bonica col.lecció de llibres que recollien articles dels anys vuitanta del Reader's Digest. Acte seguit vaig anar a observar un preciós quadre on es veia un pati interior de l'Eixample amb veïns menjant síndria, nens jugant amb protomòbils (dos gots de plàstic units per un cordill), una iaia fent mitja, etcètera. Era molt bonic, el quadre, creu-me caro diario. Evocava una Barcelona que ja no existeix, la Barcelona del Zoo d'en Pitus.
Vaig fer notar a la meva única i estimada aliada que em semblava estrany que un veneçolà tingués tants llibres en català, i ella em va dir que li semblava que el pare del senyor propietari era català.
-Com es diu l'home de la trucada, oh, estimada i única aliada?
-Senyor Artís, oh, Subal.
Aleshores una llambregada de clarividència, d'aquelles que mai t'enganxen treballant, em va sobrevenir i vaig córrer a mirar el nom de l'autor de la majoria de llibres que hi havia a la casa, i després vaig córrer a estudiar la firma del pintor del quadre i em vaig trobar amb el nom Tísner. Estàvem netejant la casa del Tísner, nens!!! Quina alegria, netejar la merda de tan insigne defensor de la cultura catalana a l'exili, quin goig poder aportar la meva força de treball a tals efectes!
Després, amb forces renovades, vam tornar a la feina poc o gens reconeguda de netejar per a que algú pugui embrutar, tot pensant, per exemple, amb la única novel·la que em van fer llegir per obligació a l'escola que em va captivar; La ciutat i el tròpic, de Lluís Ferran de Pol, un oblidat escriptor català a l'exili. Vaig intentar recordar les velles pol·lèmiques que envoltà l'exili d'intel·lectuals catalans, sense èxit, i així 'na fent.
Avui, lluito amb el Google per confirmar que Víctor Artís és fill d'Avel·lí Artís Gener, i no me'n surto. Hi ha quelcom que no quadra; Tísner va fer vida a Mèxic, no pas a Veneçuela. Intentaré escatir què va passar, que Víctor Artís anés a petar a Caracas. La meva única i estimada aliada diu que ara el senyor Artís és un caraqueny total, a l'antiga, com ho va ser el poeta Aquiles Nazoa. Un home molt interessant, diu ella, que ha tractat amb Artís. Potser algun dia el pugui conèixer i tot.
Aleshores una llambregada de clarividència, d'aquelles que mai t'enganxen treballant, em va sobrevenir i vaig córrer a mirar el nom de l'autor de la majoria de llibres que hi havia a la casa, i després vaig córrer a estudiar la firma del pintor del quadre i em vaig trobar amb el nom Tísner. Estàvem netejant la casa del Tísner, nens!!! Quina alegria, netejar la merda de tan insigne defensor de la cultura catalana a l'exili, quin goig poder aportar la meva força de treball a tals efectes!
Després, amb forces renovades, vam tornar a la feina poc o gens reconeguda de netejar per a que algú pugui embrutar, tot pensant, per exemple, amb la única novel·la que em van fer llegir per obligació a l'escola que em va captivar; La ciutat i el tròpic, de Lluís Ferran de Pol, un oblidat escriptor català a l'exili. Vaig intentar recordar les velles pol·lèmiques que envoltà l'exili d'intel·lectuals catalans, sense èxit, i així 'na fent.
Avui, lluito amb el Google per confirmar que Víctor Artís és fill d'Avel·lí Artís Gener, i no me'n surto. Hi ha quelcom que no quadra; Tísner va fer vida a Mèxic, no pas a Veneçuela. Intentaré escatir què va passar, que Víctor Artís anés a petar a Caracas. La meva única i estimada aliada diu que ara el senyor Artís és un caraqueny total, a l'antiga, com ho va ser el poeta Aquiles Nazoa. Un home molt interessant, diu ella, que ha tractat amb Artís. Potser algun dia el pugui conèixer i tot.
6 comentaris:
"Cap a on creu vosté que es dirigeixen les dues fletxes que apunten al vértex del triangle de B?"
Li respondré aquesta pregunta quan vostè em respongui la següent: quina és la resposta a l'última pregunta de la pàgina 609 de "Los detectives salvajes"?
Quines preguntes, no fotem...!
Això em fa recordar "L'obra mestra desconeguda", de Balzac. Qui és Frenhofer? Vostè? B.? K.? O potser nosaltres som Poussin i Porbus?
Masses preguntes, no anem bé, senyor Subal.
http://www.avui.es/avui/diari/05/oct/30/92241.htm
K.
Miri, senyor K, tres coses.
Darrera de la finestra pot ser que hi hagi una altra finestra. recordo que quan era un fotut marrec no entenia les teories dels conjunts, ja sap, allò de la unió, la intersecció, i tal.
Només recordo que la intersecció entre dos cercles venia simbolitazada per un subconjunt suma dels dos conjunts dibuixat amb punts discontinuus, tal i com B. dibuixa el quadrat del què vostè parla.
Així doncs, crec que el quadrat discontinuu pot representar la intersecció de dues finestres, i per tant la imminència de 2666.
És una palla mental? I tant, però oi que ens ho passem bé? Cap a on creu que apunten les dues fletxes, ara, senyor K?
Segona cosa;
tinc pensat un pla terrorista en record de B, i vostè podria participar en ell. A la revista que vosté em va suggerir, apareix l'adreça exacta del carrer Tallers on B va malviure durant un temps. Es tracta de fer un cartellet commemoratiu i penjar-lo a la façana de tal edifici, ens fem una foto on apareguem somrients i fotem el camp corrents. Ho faria sol, però aleshores qui em faria la foto?
Referent al link que vosté m'indica, representa una ben grata sorpresa que H. prepari les seves memòries sobre el món de la edició. jo exigeixo a H que sigui un llibre que parli de les clavegueres de les editorials, i no pas un exercici onanista com és Opiniones mohicanas. Tanmateix, i per posar-li algun mèrit a Opiniones mohicanas, he de dir que la primera i la darrera part constitueixen una autèntica lliçó per a algú que vol ser editor.
Gràcies per participar, senyor K.
Senyor K, senyor K, observi aquesta frase, que apareix en la pàgiina 474 de Los detectives;
"A continuación me explicó que su penúltimo libro y su último libro tenían unas semejanzas que entraban en el territorio de los juegos imposibles de descifrar".
Senyor K, crec que la meva teoria de la intersecció pot ser vàlida.
L'Unai és un jove d'Elgoibar digne d'estudi. És una illa lingüística. Parla el català dels gironins antics per coses de son pare. Però li falta vocabulari. El truco se'l sap.
Si llegís aquest teu escrit exclamaria: "El mund és un panyuel!
qui faria la foto? obvi.
Senyor Bohemi, tinc un amic italià, amic també d'EA, en Drals, la Ziuiu i en Tdó, entre molts altres, que es va dedicar a estudiar tot allò referent al català medieval, convertint-se en un dels millors experts de en la matèria. Així doncs, l'home va haver d'aprendre català antic a Italia. Quan va marxar de Roma, la seva ciutat natal, va anar a petar a Barcelona. No parlava castellà, i només parlava català medieval. Acollonant, oi?
Ea, vosté podria formar part també del nostre pla B. Benvinguda a la nostra conspiració.
Publica un comentari a l'entrada