Teatre buit de la Segona Perifèria,
com que a l'anterior post Subal es va dedicar a fer befa de dos llibreters de la capital del Rey-no, avui toca fer befa de Subal; aquí rep hòsties fins i tot l'apuntador.
Veureu amiguets, un bilingüe com en Subal és doblement analfabet. Si a més una de les dues llengües que trepitjes és el castellà, l'àmbit lingüístic de la qual abraça dos continents, hom es pot considerar triplement analfabet; desconeixes de l'existència d'autors catalans, castellans i llatinoamericans. Aquest és el cas de Subal.
Un dia, es trobaven en Drals i en Subal a la capital, el primer per a recitar i el segon per acompanyar, quan van tenir l'oportunitat de conèixer una guardonada amb el premi Planeta, una tal Espido Freire.
Subal no n'havia a sentit a parlar mai, d'aquesta jove escriptora. Subal, encara ara, no n'ha llegit cap obra, i francament, no creu que arribi el dia d'adquirir-ne cap.
Subal, a part de ser triplement analfabet, sordeja com un jove de noranta anys, i a l'hora de les presentacions enlloc d'entendre Espido Freire va entendre Despido Libre.
Al seu company, un simpàtic poeta madrileny que no ho fa gens malament, li va fer molta gràcia l'ocurrència poètica de Subal. No pas a la Despido, que va travessar Subal amb aquella mirada poderosa.
Cada any, a l'hora del Premi Planeta, Subal recorda d'aquesta anècdota i se sent miserable. De gran es comprarà un sonotone.
Subal vol dedicar aquest post d'avui, mancat de tot interés i de calitat literaria, a Juan Marsé, que se despidió libremente.
__________________________
Ha mort Eduardo Haro Tecglen, que acostumava a fotre canya a aquells que ens foten canya. Reposi en pau.
7 comentaris:
ai l' escarpa, gran persontage. ja ho veus si et mors et rematen a comentaris, et comento en vida , i envejo la teva sort de ser sord de tan en tant.
Home, l'Espido Freire va ser aquella que, la nit mateixa del Planeta que va guanyar (si no m'equivoco), a una pregunta d'un periodista va contestar més o menys:
"Hombre, la verdad es que ahora me has puesto en un membrete"
http://lepisma.liblit.com/?p=235
K.
Ea, l'escarpa, efectivament. No es perdin el seu últim post andalús. Gràcies e.
Duquena; no es perdin el seu article sobre Voltaire, perifaires. Duquena, no entenc la poesia de la Despido, si li plau, quina paraula ha d'anar enlloc de membrete? O potser és que a la frase li sobra el "en un membrete"?
K, crec que algun dia li faré una entrevista en directe per la perifèria. Ens dirà que opina opina vosté sobre la obra de Bolanyo, i els seus altres referents literaris. Podem fer servir el sistema de comentaris, i quan en tinguem uns quants els penjem com si fos un article.
Primera pregunta;
S. Senyor o senyora K. Qui és vosté?
Hauria de ser: "me poneis en un brete", expressió curiosa però plenament correcta, equivalent a "me poneis en un aprieto"
La meva identitat és del tot coneguda: sóc el senyor K., sóc agrimensor i també em dedico a conèixer castells.
http://es.arcoiris.tv/modules.php?name=Unique&id=126
K.
Senyor Duquena, gràcies per la informació. una anècdota més en les òrbites planetàries.
Senyor K,
Si li agraden els castells li ha d'agradar la catedral de Chartres. Quina opinió li mereix l'enigmàtic laberint incrustat en el pis de la catedral?
Senyor K,
aviat, si el director accedeix a publicar-ho, hi haurà un petit escrit del qual vosté n'és en part responsable. Gràcies. Ho veurà el dia 10 de novembre a la revista digital Paper de Vidre. Al seu número 33 també hi trobarà una petita redacció sobre Bolaño (Bolanyejo per Caracas), que em vaig permetre escriure.
Publica un comentari a l'entrada