Explicació

No recuerdo el nombre del narrador japonés encargado de comentar las películas mudas, pero comentar que él era la estrella y era un reconocido artista del mismo nivel que los actores de teatro o los luchadores de sumo. Podría incluso reinventar la trama de una película. El espectáculo no era la proyección, sino su interpretación de las imágenes. Cine y literatura.

Portnoy

El cas, amic I., és que volia copiar l'estructura narrativa de Nocilla dreams. Nocilla dreams està composat de 107 relats millors que l'abocat sense preavís a la Perifa. Era un experiment, què vol. Llegida una sola unitat, sembla una història banal, potser inacabada, però que reuneix diverses característiques que volia copsar bo i escrivint jo alguna coseta, a saber; que els relats aporten informació real però inútil i curiosa que fàcilment pot semblar inversemblant (en el meu cas, un cine de poble on les pelis les doblava una sola veu impersonal). Aquí podríem parlar d'una de les deu lleis del bon contista que Ribeyro ens va regalar;

La historia del cuento debe ser real o inventada. Si es real debe parecer inventada y si es inventada real.

Una altra caraterística dels relats de Nocilla dream és que en moltes ocasions els relats es desenvolupen en territoris de ningú, o no man's land o perifèries; deserts, aeroports, pobles del mid-west, pisets de rodalies.

Nocilla dreams es construeix partint de relats aparentment inconnexes però amb estrets lligams capciosos que aporten un concepte innovador d'unitat que podem trobar a Los detectives salvajes de Bolaño o a Mantra de Fresán o a La muerte del cine de Cherchi, i les històries es van connectant de manera misteriosa. També hi ha, en els relats de N.D., cert aire científic barrejat amb poesia... o postpoesia, en paraules de Fernández Mallo.

Per continuar amb l'experiment, s'hauria d'escriure un relat totalment diferent, que per exemple passi a Nagoya, Japó. En aquest poble balener hi ha un tímid funcionari japonès que ocupa el seu temps donant veu a les pelis de cinema mut. Un dels films —rodat en súper 8— passa en un poble ex-mariner proper al mar Aral, que com ja deu saber està en seriós perill d'extinció. Com que les pelis són mudes, el tímid japonès té molt terreny per a la improvisació, i visualitzant el súper 8 s'inventa la vida d'un excombatent soviètic que es passa el dia bevent vodka i netejant un kalashnikov que va endur-se'n de les muntanyes terroses d'Afganistan, record del primer mujaidí que va liquidar.

Em segueix?

Nocilla dream és perfecte per a tipus que, com jo, no tenen capacitat d'inventiva suficient per a escriure una novel·la, però sí que té idees disperses que aboca en un blog.

No cal que li recomani la seva lectura, oi?

:-)