dilluns, de maig 21, 2007

Un homo politicus

Un fanàtic és algú que no pot canviar de mentalitat i no vol canviar de tema.
Wiston Churchill


Vale, confessaré com passo els temps morts. Començo amb tres o quatre camperols a qui esclavitzo sota un mode de producció semblant al feudalisme. Cal anar prest, doncs civilitzacions enemigues fan el mateix en algun punt incert de la geografia.

Cal incidir primer en l'urbanisme i les necessitats bàsiques de qualsevol nació; construir cases, obrir explotacions forestals i mineres, recol·lecció i caça de verdures i bestiar. Els ciutadans de la meva gleva treballen feliços sota la meva mà de ferro. Quan les reserves alimentàries ho permeten, convé fer un salt de civilització i encarar la modernitat. Sempre miro de créixer d'acord amb el paisatge, no devastant les riqueses naturals de la meva nació. Ha arribat ara el moment d'obrir la primera indústria metal·lúrgica per a treballar els metalls i preparar la meva societat patriarcal pels nous reptes de futur: la guerra sense treva. Necessito per a aquests menesters de capital intel·lectual que subvencionaré obrint una universitat. També necessito dotar al poble de fe en la religió per la qual perdran la vida, i obro la primera església i dedico esforços en trobar les relíquies que alimentaran la fe cega en mi, el mandatari per acció divina.

I quan tot això s'ha aconseguit dono un fort impuls a la indústria militar. Tot està estudiat per afavorir aquesta indústria i derivades com per exemple la indústria naval o minera. S'alcen les primeres muralles i torres de vigilància, atio el fanatisme en les meves esglésies, doto de material bèl·lic les meves forces de cavalleria i faig quadrar a la infanteria. En el meu cendrer s'amunteguen les cigarretes consumides i el sol dibuixa el seu trajecte en el cel dominical de la ciutat. A la pantalla, desplego les meves forces en punts que he considerat estratègics, ja siguin passos entre les muntanyes, ports, o fangars vora els rius.

Entretant, la meva personalitat ha fet un gir cap a l'egotisme i la barbàrie. Sóc un dictador implacable i exerceixo la força sense miraments. Suïcido camperols que no m'agraden. En determinades accions paramilitars liquido a camperols enemics per tal de desmoralitzar els meus oponents en la rereguarda, deixo rierols de sang i destrucció per allà on passo. Boicotejo les rutes comercials enemigues mitjançant ràtzies i guerrilles. En el meu imperi mai no es posa el sol i la por a les meves excentricitats arriba a totes les contrades.

Els meus enemics, en tot cas, responen els meus atacs amb una ferotgia equiparable a la meva i tenyeixen l'hotitzó de fum i flames i destrucció. És hora de replegar-se i reorganitzar-se, d'establir nous campaments en terrenys recòndits per preparar una última contraofensiva i tractar que l'odi i la revenja no enceguin les meves qualitats d'estratega i, en definitiva, de gran estadista. Quan guanyo les batalles i l'enemic està exhaust, em vanaglorio de construir monuments commemoratius que ressaltin la meva personalitat i ocupo les meves forces a dinamitar de forma pacífica les economies rivals, ja sigui construint guetos o exercint un control asfixiant sobre les seves fonts de riquesa. Converteixo als enemics en inofensius bonsais. Els llibres i la literatura bé, gràcies.



3 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

Quants líders mundials implacables com tú, després de conquerir, violar i saquejar, abaixen el cap i es converteixen en proletaris obedients.

Quina ironia, de dictador a dictat en tres clics.

Salut,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

leanan ha dit...

fins al moment, vostè era un dels blogaires a qui devia cert respecte. Ara cregui'm, segueixo respectant-lo, però amb un caire més negatiu (em fa por!) ;)

//

quan vaig llegir-me el príncep de Maquiavel, vaig pensar: si tingués un exèrcit, fins i tot jo em veuria en cor de tenir un imperi..

però llavors recordava que, jugant al joc que té vostè (o un de similar), em desmoralitzava tot just se'm començaven a incendiar els graners i els temples


gràcies per fer-me memòria d'antigues frustracions..

//

(si li sóc sincera, tot el comentari era una excusa per informar-lo que he canviat de direcció del blog de la leanan, ara sóc 100% blogger)

Isidoro ha dit...

Brillant narració, jo no hauria pogut descriure millor les sensacions que experimento amb aquesta droga de mricrosoft. Ho havia de dir