dissabte, de març 03, 2007

Tren de vida

Viajar en un tren en el sentido de la marcha o de espaldas a ella: la cantidad física de paisaje que se ve es la misma, pero la impresión que se tiene de él es tan distinta. Quien viaja en el buen sentido siente que el paisaje se proyecta hacia él o más bien se siente proyectado hacia el paisaje; quien viaja de espaldas siente que el paisaje le huye, se le escapa de los ojos. En el primer caso, el viajero sabe que se está acercando a un sitio, cuya proximidad presiente por cada nueva fracción de espacio que se le presenta; en el segundo, sólo que se aleja de algo. Así, en la vida, algunas personas parecen viajar de espaldas: no saben adónde van, ignoran lo que las aguarda, todo los esquiva, el mundo que los demás asimilan por un acto frontal de percepción es para ellos sólo fuga, residuo, pérdida, defecación.

Ribeyro, Julio Ramón. Prosas apátridas. Seix Barral.

*




5 comentaris:

leanan ha dit...

oh!
(un dia al tren anava d'esquena, i vaig escriure alguna cosa sobre viatjar assegut d'una manera o altra.
Però la conclusió era que viatjant de cares, et dedicaves a esperar el que passaria, sempre mirant a un punt allunyat, sempre sabent on arribaries o què és el següent que passaria pel teu costat.
En canvi viatjant d'esquenes, cada cosa t'apareixia de sorpresa, cada instant era inesperat, no sabies què venia a continuació i feia el viatge molt més divertit)


hi ha gent que viatjar d'esquenes la mareja! i viatjar de cares el tranquil·litza...

Anònim ha dit...

tambien viajando de espalda te siente que vas dejando los malos recuerdos atras,
saludos

el blog de l'o.r.i.n.a.l.. ha dit...

vosté té el Ribeyro, però jo tinc un J Bonells, apa!

ea! ha dit...

el que va bé és reposar els peus, com feu, al seient del davant. enyoro el vellut marróocre dels ferrocarrils catalans. eren tan retro!

subal ha dit...

Senyor Q., digui'm quin Bonells té, i li diré de quin peu calça. La segunda desaparición... se'm va caure literalment de les mans.

Hola leanan; Ribeyro ja ho té això; escriu coses que a hom hagués agradat escriure abans.

Hola senyor o senyora oktomanota.

Ea, jo també trobo a faltar aquells vagons dels Catalans...