dilluns, de març 26, 2007

Reflexions a cal barber

1. He anat a cal barber. Em cobrarà set miserables euros. No ha mencionat les meves clarianes generoses. No m'ha rentat el cabell, no m'ha aplicat cap loció. No m'ha dirigit la paraula. Li agraeixo tanta inacció. Li agraeixo, fins i tot, la matinal de la COPE, que sona des del seu transistor. Amb un altre client que s'espera parlen desvagadament sobre l'alliberament del terrorista. No aixeco ni una cella, i me'ls escolto amb atenció. Me'ls estudio. No arribo a cap conclusió.

2. Plataforma de Calixto Bieito. Horrorós paper el d'Echanove. El Michel de Plataforma no és, no pot ser, l'individu histriònic i patidor que encarna Echanove en escena. El Michel de Plataforma no és un home emocional amb els nervis trencats, no és un borratxo cridaner ibèric; és un pàl·lid mort en vida... europeu. I va i me li donen un premi. O Bieito o jo hem llegit malament Plataforma. Em decanto pel primer. Ooooolé.

3. "La obsesión es una fiebre. Una rabia loca, enfocada hacia un solo punto, que empieza a acelerar sin que nadie pueda detenerla. La obsesión es un deseo multiplicado, y ese deseo me ha llevado hasta aquí." diu Kiko Amat a Cosas que hacen BUM. Em pregunto què m'ha portat fins aquí a mi. El barber s'esplaia tallant amb minuciositat el borrissol del meu clatell. El matí passa.

4. Pels miops, anar a cal barber és un acte de fe. Quan et demanen de treure't les olleres, al mirall només veus ombres reflectides. És com deixar-te caure d'esquena i esperar que algú et reculli abans d'impactar contra el terra. Però davant d'un barber, som tots iguals; hi vegis bé o no, sempre acaben fent el que més els hi convé.

5. Pago i surto de l'establiment.

5 comentaris:

Albert ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius d'Echanove. Mira que m'agrada en Bieito, però últimament sembla que tots els actors protagonistes hagin de suar, cridar, gesticular bojament i escupir quan parlen perquè encarnin bé el paper del perfecte occidental decadent... i quasi finisecular.

miq ha dit...

Un que escolta la COPE de fons i que duu tisores a les mans, jo no m'hi posaria a les seves...ni hi posaria el coll tan aprop. Nofoscàs!

Buk ha dit...

Aishh...aquesta vegada no coincidim, amic Subal. A mi em va agradar, Plataforma. Si que és cert que l'Echanove estava una "mica" histriònic pel meu gust, però en línies generals l'obra em va agradar molt. Era una adaptació molt difícil se'n han sortit força bé. Qüestió de gustos, suposo...

Sobre el barber no opino, que jo fa anys que no trepitjo cap establiment d'aquests...ejem...

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ha dit...

ja ho vaig dir i ho repeteixo, l'echanove, pel meu gust, és desastrós per a la obra. i la direcció fluixa, molt fluixa. molt millor el seu anterior peer gynt.
recomenació de la setmana: marat/sade d'animalario. crec que arriba a barcelona d'aquí poc. imprescindible!

jo, a vegades, quan agafo un taxi i hi ha la cope, em relaxo i gaudeixo d'un moment de violència i crispació auditiva.

n'hi ha d'altres ocasions que em venen ganes de vomitar.

la proporció és del 50%.

subal ha dit...

Amic IIIIIIIIIIIIIIII,

hi ha una altra obra que s'estrena a Madrid que m'encantaria veure i que crec que a vós us encantaria veure. No sé ni títol ni companyia, però l'acció es desenvolupa en uns poquets metres quadrats, en un piset claustrofóbic... com coi es deu dir, l'obra? és una obra d'extrema violència, això sí, es notava fins i tot per la tele.

Miq, potser era això el que em va empènyer a cal barber, el tacte de la fulla freda de l'Espanya irada rasurant-me el clatell...

Amic Buk, tu quan et vas llegir Plataforma, veies un Michel-Echanove tirant-se pel terra i patint com un porc abans dela matança? És clar que, al ser una adaptació teatral, el director pot fer el que vulgui, però és que escollint aquesta peronalitat per al Michel, en la meva modestíssima opinió, mata al personatge. Amb tot he de dir que la gent va aplaudir molt i molt... D'aquí a uns anys/mesos, podré deixar d'anar a cal barber...

Albert, una salutació, nen, i em vaig escoltar els Who unes deu vegades, després del teu comentari d'ahir.