dimecres, de març 21, 2007

La cremà

Ahir, tarda desallotjant centenars, milers de papers de casa dels meus progenitors. Se la venen. La meva memòria, la meva vida, concentrada en treballs de facultat, postals, cartes, fotografies oblidades, mites destronats, treballs escolars, pòsters, apunts, cal·ligrafia acurada, deures d'anglès vacil·lant, cassets (milions de). També hi ha una ampolla de cervesa de l'any 1991, clandestina, al fons de l'altell d'un armari. Un paquet de tabac amb el telèfon d'alguna noia desconeguda. Agendes escolars buides de compromisos però plenes de dibuixets i de malestar adolescent. Les primeres paraules escrites, poesies, cançons. Llibres de Sebastià Sorribes. Viatge al país dels lacets. Tria la teva aventura.

Em sorprén la meva determinació a l'hora de dipositar tanta vida en un contenidor d'escombraries reciclables. La meva sang freda. Fullejo els treballs abans de desprendre'm d'ells, sense cap intenció absolutòria. Però ara que tot és trinxat fins a ser reduït a pasta de paper, penso que per fi els meus papers han esdevingut record. Són memòria. Immortals. Abans només eren papers emprenyadors, depredadors d'espai. Ara són absència, record, memòria.

Pujo i em trobo un paper de mon pare. Una llista de llocs màgics per retratar abans de marxar definitivament: la fruiteria, el fotògraf coix, les iaies dels ultramarins, la plaça, el carrer de les caques, el carrer dels gats, l'estació dels FF.CC... Els meus armaris per fi estan buits. I sóc més lliure, sense pàtria, etcètera.

Torno a casa meva. Al cel un fil de lluna, però la nit és tan neta que s'entreveu el disc lunar. Divago amb la possibilitat que Blogger faci fallida i s'esborri tant de blog.

7 comentaris:

perdedor ha dit...

Amic Subal, fa pocs mesos els meus pares es van vendre la seva, i vaig intentar fer-ne un post. No me'n vaig sortir, perquè no deia el que volia dir. Acabo de llegir el que volia dir.

Jo crec que és un gran post.

tonibanez ha dit...

Si Blogger fa fallida significaria que Internet ha fet fallida la qual cosa significaria que el món ha fet fallida la qual cosa significaria que estem acabats de veritat la qual cosa no és gens improbable, amic subalita, i caldria aleshores emigrar a un altre planeta (diuen que a Mart hi ha aigua) (hi haurà Blogger a Mart?)(et recomano que guardis tots els posts al disc dur, en un CD o en un llapis d'aquestos amb memòria) (per si de cas) (mai no se sap)

ea! ha dit...

no me lo creo, no me lo creo ( part II ) ara no , seriosament. jo he fet un buidat per fer espai a casa i et fa sentir poca cosa, com d'una altra vida. algun retall t'hauràs quedat no?

miq ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
miq ha dit...

Jo fa un any vaig canviar de ciutat i vaig arribar amb dues maletes plenes de roba i res més. Començar de zero.

Eduard ha dit...

Esplèndid, Subal! De vegades penso què serà de tantes paraules circulant infinitament per la xarxa...

Anònim ha dit...

Oh VALIENTE! te felicito por lo has podido hacer