La cremà

Ahir, tarda desallotjant centenars, milers de papers de casa dels meus progenitors. Se la venen. La meva memòria, la meva vida, concentrada en treballs de facultat, postals, cartes, fotografies oblidades, mites destronats, treballs escolars, pòsters, apunts, cal·ligrafia acurada, deures d'anglès vacil·lant, cassets (milions de). També hi ha una ampolla de cervesa de l'any 1991, clandestina, al fons de l'altell d'un armari. Un paquet de tabac amb el telèfon d'alguna noia desconeguda. Agendes escolars buides de compromisos però plenes de dibuixets i de malestar adolescent. Les primeres paraules escrites, poesies, cançons. Llibres de Sebastià Sorribes. Viatge al país dels lacets. Tria la teva aventura.

Em sorprén la meva determinació a l'hora de dipositar tanta vida en un contenidor d'escombraries reciclables. La meva sang freda. Fullejo els treballs abans de desprendre'm d'ells, sense cap intenció absolutòria. Però ara que tot és trinxat fins a ser reduït a pasta de paper, penso que per fi els meus papers han esdevingut record. Són memòria. Immortals. Abans només eren papers emprenyadors, depredadors d'espai. Ara són absència, record, memòria.

Pujo i em trobo un paper de mon pare. Una llista de llocs màgics per retratar abans de marxar definitivament: la fruiteria, el fotògraf coix, les iaies dels ultramarins, la plaça, el carrer de les caques, el carrer dels gats, l'estació dels FF.CC... Els meus armaris per fi estan buits. I sóc més lliure, sense pàtria, etcètera.

Torno a casa meva. Al cel un fil de lluna, però la nit és tan neta que s'entreveu el disc lunar. Divago amb la possibilitat que Blogger faci fallida i s'esborri tant de blog.