u
brutal, desolador, analític, solitari, rebec, magre, fred, distant, nostàlgic, de veritats punyents, evasiu, derrotista, pessimista, misogin? Sense ser-ho, és un poeta.
dos
Ribeyro és una tarda de diumenge. És algú enfonsat en una butaca que, capficat, no s'adona que la cendra del seu enèsim cigarret cau sobre el parquet i que la tarda llangueix sense remei. El seu gat se'l mira breument i torna a les seves coses, és a dir, a llanguir, com la tarda, com el seu amo.
tres
La seva sinceritat és brutal i feridora. Cartografia un per un els mals que molts patim en secret, els mals que ens neguem a verbalitzar, per massa dolorosos. No parla, emperò, d'hemorroides.
quatre
Perquè, per exemple. La família; és un llast per a la creació? La quitxalla; és només un impediment? És només algú que plora i et descentra, algú que plora en la nit?
cinc
Ara que hi penso, cap paraula d'amor trobareu en Prosas apátridas.
sis
Potser té raó en Quirky, quan diu que potser el discurs de Ribeyro es tracti només d'una impostura.
set
Mi error ha consistido en haber querido observar la entraña de las cosas, olvidando el precepto de Joubert: "Cuídate de husmear bajo los cimientos." Como el niño con el juguete que rompe, no descubro bajo la forma admirable más que el vil mecanismo. Y al mismo tiempo que descompongo el objeto destruyo la ilusión.
Ribeyro, Julio Ramón. Prosas apátridas.
vuit
Mai cap periodista s'ha atrevit a preguntar directament a cap escriptor quines són les coses que ha deixat pel camí per tal d'esdevenir escriptor. N'hi ha, i moltes i de molt importants. D'aquí la infelicitat que supuren tantes lectures. Els diners, la fama, aquestes són coses que queden al marge. No valen. Per òbvies. Només els imbècils i els ignorants busquen fer-se rics amb l'escriptura. Ho sento, però és així.
nou
En J.T i en Blot i en Subal parlant de l'últim post del Llibreter. Sembla que parla de coses acadèmiques, que jo, pobre diable, no entenc del tot. El cànon. Primer de tot cal definir què és el cànon. Desitjaria que el meu cànon tingues tres vèrtex; Bolaño, Dovlatov, Ribeyro. Però no he acabat d'entendre què és el cànon.
deu
Sona a tòpic estúpid, certament, em podria estalviar aquesta consideració: Ribeyro seria autor de blog anònim. I no permetria comentaris. De posts curts i contundents. Admiro els blogs anònims. Que no admeten comentaris. Curts i contundents.
onze
En canvi, jo, dèbil, no m'en puc estar de demanar als amics si la foscor d'aquest teatre buit és adient. Dos que sí. Dos més que no. Admeto comentaris. I escric massa. Busco la contundència en el disseny. Quan sé que el disseny ho és tot, però no és res de res. Res de res. Focs d'artifici.
dotze
a un pas de la inexistència
tretze
És un número que a Méxic no existeix
catorze
Un Ribeyro català? Serà en Bauçà d'El canvi?
quinze
Noti's la pèrdua de talent; en temps pretèrits, de Ribeyro podia dir coses tan belles com aquesta. Ara només puc escriure això. Ensopiment. Medito sobre la fi. Tinc pensat un gran final. Però evitin comentaris extemporanis; tot arriba al seu temps.
setze
brutal, desolador, analític, solitari, rebec, magre, fred, distant, nostàlgic, de veritats punyents, evasiu, derrotista, pessimista, misogin? Sense ser-ho, és un poeta.
dos
Ribeyro és una tarda de diumenge. És algú enfonsat en una butaca que, capficat, no s'adona que la cendra del seu enèsim cigarret cau sobre el parquet i que la tarda llangueix sense remei. El seu gat se'l mira breument i torna a les seves coses, és a dir, a llanguir, com la tarda, com el seu amo.
tres
La seva sinceritat és brutal i feridora. Cartografia un per un els mals que molts patim en secret, els mals que ens neguem a verbalitzar, per massa dolorosos. No parla, emperò, d'hemorroides.
quatre
Perquè, per exemple. La família; és un llast per a la creació? La quitxalla; és només un impediment? És només algú que plora i et descentra, algú que plora en la nit?
cinc
Ara que hi penso, cap paraula d'amor trobareu en Prosas apátridas.
sis
Potser té raó en Quirky, quan diu que potser el discurs de Ribeyro es tracti només d'una impostura.
set
Mi error ha consistido en haber querido observar la entraña de las cosas, olvidando el precepto de Joubert: "Cuídate de husmear bajo los cimientos." Como el niño con el juguete que rompe, no descubro bajo la forma admirable más que el vil mecanismo. Y al mismo tiempo que descompongo el objeto destruyo la ilusión.
Ribeyro, Julio Ramón. Prosas apátridas.
vuit
Mai cap periodista s'ha atrevit a preguntar directament a cap escriptor quines són les coses que ha deixat pel camí per tal d'esdevenir escriptor. N'hi ha, i moltes i de molt importants. D'aquí la infelicitat que supuren tantes lectures. Els diners, la fama, aquestes són coses que queden al marge. No valen. Per òbvies. Només els imbècils i els ignorants busquen fer-se rics amb l'escriptura. Ho sento, però és així.
nou
En J.T i en Blot i en Subal parlant de l'últim post del Llibreter. Sembla que parla de coses acadèmiques, que jo, pobre diable, no entenc del tot. El cànon. Primer de tot cal definir què és el cànon. Desitjaria que el meu cànon tingues tres vèrtex; Bolaño, Dovlatov, Ribeyro. Però no he acabat d'entendre què és el cànon.
deu
Sona a tòpic estúpid, certament, em podria estalviar aquesta consideració: Ribeyro seria autor de blog anònim. I no permetria comentaris. De posts curts i contundents. Admiro els blogs anònims. Que no admeten comentaris. Curts i contundents.
onze
En canvi, jo, dèbil, no m'en puc estar de demanar als amics si la foscor d'aquest teatre buit és adient. Dos que sí. Dos més que no. Admeto comentaris. I escric massa. Busco la contundència en el disseny. Quan sé que el disseny ho és tot, però no és res de res. Res de res. Focs d'artifici.
dotze
a un pas de la inexistència
tretze
És un número que a Méxic no existeix
catorze
Un Ribeyro català? Serà en Bauçà d'El canvi?
quinze
Noti's la pèrdua de talent; en temps pretèrits, de Ribeyro podia dir coses tan belles com aquesta. Ara només puc escriure això. Ensopiment. Medito sobre la fi. Tinc pensat un gran final. Però evitin comentaris extemporanis; tot arriba al seu temps.
setze
Noche desde un tren. Migala
Restos de un incendio. 2001
powered by ODEO
7 comentaris:
El número de març de la revista Quimera porta un article molt interessant de Juan Gabriel Vasquez (un altre Colombià que viu i escriu a Barcelona)sobre els diaris de Ribeyro. Com a mínim et convidarà a replantejar la paraula impostura ;-)
Aviat arribarà a les llibreries una selecció dels contes de Ribeyro, en butxaca, a la col·lecció Austral.
El Llibreter informa.
Salutacions cordials
On diguí març volia dir febrer. El trobaràs a qualsevol biblioteca.
Perdoni les disculpes.
digui'm algún blog anònim
Per exemple;
No caic, em tiro
Negragarnatxa
(els trobarà a la columna de la dreta)
Aquest són dos blogs anònims que no admeten comentaris. Em referia estrictament a blogs que complissin aquestes dues característiques. Gairebé tots els blogs són anònims, o si vostè ho vol, firmats sota pseudònim.
I en coneix més d'aquests blogs curts i contundents?... blogs expandits, com un glop d'absenta?
Sí.
...
Publica un comentari a l'entrada