Ni-pot

—Perquè Ribeyro digué...

—Prou, Autor, ja en tenim prou.

—Shhhhhht!! Silenci entre els fidels. Ribeyro digué...

—Collons, germà, quina pesadilla. Va, baixa ja del monticle, treu-te la sotana de webpredicador i em convides a un cigarret.

—D'acord Subal.

—A veure, parlem de coses sensates d'una vegada. Què has fotut amb el teatre buit?

—He pintat les parets de color negre.

—Això ja ho he vist. Dona'm el cigarret.

—Gràcies. Foc. Gràcies. Passem ara a qüestions de la més candent actualitat, que si no aquest putu blog no anirà enlloc. Aniràs a la mani?

—La de Madrid?

—La mateixa.

—No et negaré que m'agradaria. Kafka va anotar un dia en el seu diari alguna cosa així; "Me voy a la calle a tomar un baño de antisemitismo." Doncs a mi em passa una mica el mateix. Respirar els aires del 39 ha de ser una experiència interessant.

—Ho va escriure en castellà, Kafka?

—Tot apunta a que no.

—Què opines de la derrota del Madrid?

—Que redimeix tots els nostres pecats d'Anfield. Subal, saps què em va dir en Drals ahir quan em va veure entrar a l'Orinal? Em va fer certa gràcia.

—Què et va dir?

—Que a on anava amb el toca-cd's. Va dir que era un Ni-pot.

—Ah, ah, wah, wah.

—Potser impostes una riallada, Subal? Potser no t'ha fet gràcia l'anècdota?

—Cap ni una, però no em castiguis, si us plau.

—Too late. Et castigo a anar a la London Book Fair.

—Who, me?

—Yes, you.

—Fucking life.