diumenge, de gener 22, 2006

Paper de Vidre gets funky

Amiguets, deixeu de llegir aquest putu blog per a dirigir-vos d'inmediat aquí.



[...] ... [...]

Què. Encara sou aquí, enmig d'enlloc, a la intempèrie, esperant que us resumeixi la revista?

Li han rentat la cara, a PdV. Novetats, moltes. Ara fa por, seguir publicant en ella. Però ja sabeu la cantarella; quan escric, no tinc por a morir. Aquest cop, ha estat en Subal qui ha emmordassat al vostre autor. L'esclau Subal, creient-se subversiu, li va servir un combinat amb grans dosis de somnífer a l'autor i aquest es va quedar en estat semicomatós. Així les coses, Subal va entomar un matxet i, a la manera de Maldoror, es va automutilar la cara seccionant-se la comissura dels llavis per tal de riure millor i es va deixar anar. La víctima propiciatòria; Houellebecq, que en francès es pronuncia Ol·lebek, quin nom més ridícul, oi?

Tots, a l'uníson: Oooooooooi!

Bé. Seguim, doncs.

Subal, amb l'autor dormint la mona a qualsevol cantonada, va voler destruir el mite Ol·lebek, un autor que en el fons ell estima... Però cal començar a matar els pares literaris per a poder volar lliures i sense restriccions, oi?

Tots, a l'uníson: Oooooooooi!

Bé. Seguim, doncs.

Però Subal no és en absolut essencial, a PdV. La lit-cat aniria molt i molt malament si així fos [aquest botifler que a voltes escriu en castellà]. Destaco, perquè així m'ho demana el cos, a uns nouvinguts que no ho són tant: fa temps que estan a la vostra dreta, sota Espais tacats i sobre Quaderns. Són els membrillus de Negragarnatxa. Vaig tenir la gran sort de conèixer un dels individus que formen aquest col·lectiu de perifes-perifes. Ara no sé si són de Malarraça o de de Malapell, a mi m'és igual, però a ells segur que no. El seu manifest fundacional (Sobre si és possible travessar una paret, firmat per un dels components d'aquest grup filoterrorista, Janot Vila), que trobareu a PdV, no té pèrdua. Els admiro, tios. Passen de catapings, passen de bitàcoles.net, actualitzen el seu bloc quan els abelleix i no reben ni un fotut comentari. Jo vull ser ells... però vosaltres no pareu de comentar-me, eh, que us agrada, comentar-me, oi?

Tots, a l'uníson: Oooooooooooi!

A mi també m'agrada, amics, a mi també. Ho necessito com l'aire que respiro. El meu ego desigual us ho agraeix sempre. Ah, també m'ha motivat molt el text de l'il·lustre Carles Hac Mor, que va fort i es carrega sense pietat (els poetes no en tenen, de pietat) a un senyor anomenat Margarit, Joan. I na Tina, i el seu partit de futbol més avorrit que un diumenge sense futbol. O l'Ester Andorrà i la seva poesia visual, que també practica una tal Mon Pons, o els inefables amics, poetes pre-famosos tots; Todó i Senyor Polissó. I l'especial Barnils, i l'animalada esotèrica del senyor Pau Riba, o les cançonetes del Roger Mas, presentades per tot un senyor, i un deliciós etcètera que arriba fins a les 61 pàgines de text.
Ahhh, nois, noies, em sento com si estigués en un oasi de felicitat, perquè, entre d'altres coses, fag amics a l'ultramar, i em trenco l'esquena carretejant els meus llibres cap a una nova llar. Oi, que se'm veu content?


Tots, a l'uníson:


Midnight at the Oasis, Brother Sister
The Brand New Heavies, 1994


Powered by Castpost

UN CEC NO NECESSITA CAP LLUM

3 comentaris:

Buk ha dit...

Enhorabona per l'article, Subal! Estic d'acord amb cada una de les teves paraules. Houllebecq em cansa, i ja vaig defensar a l'admirada Nothomb en un post del Llibreter.

Salut
Buk

PD: També a mi m'agradaria veure al Mestre Bolaño estebornint al Houllebecq d'un cop de 2666.

ferrancab ha dit...

Oooooooooooi!

Anònim ha dit...

s'hauria de fer córrer el text de l'H Mor! El Margarit no pot quedar impune! copieu i enganxeu! fotocopieu! envieu als diaris, a les ràdios, als manzanos, als villatorrons, a tothom qui entengui la paraula POESIA!!!!!
Canya al Margarit! Que vengui tants llibres com calgui... però que aprengui a callar tonteries!!!