Amiguets, deixeu de llegir aquest putu blog per a dirigir-vos d'inmediat aquí.
[...] ... [...]
Què. Encara sou aquí, enmig d'enlloc, a la intempèrie, esperant que us resumeixi la revista?
Li han rentat la cara, a PdV. Novetats, moltes. Ara fa por, seguir publicant en ella. Però ja sabeu la cantarella; quan escric, no tinc por a morir. Aquest cop, ha estat en Subal qui ha emmordassat al vostre autor. L'esclau Subal, creient-se subversiu, li va servir un combinat amb grans dosis de somnífer a l'autor i aquest es va quedar en estat semicomatós. Així les coses, Subal va entomar un matxet i, a la manera de Maldoror, es va automutilar la cara seccionant-se la comissura dels llavis per tal de riure millor i es va deixar anar. La víctima propiciatòria; Houellebecq, que en francès es pronuncia Ol·lebek, quin nom més ridícul, oi?
Tots, a l'uníson: Oooooooooi!
Bé. Seguim, doncs.
Subal, amb l'autor dormint la mona a qualsevol cantonada, va voler destruir el mite Ol·lebek, un autor que en el fons ell estima... Però cal començar a matar els pares literaris per a poder volar lliures i sense restriccions, oi?
Tots, a l'uníson: Oooooooooi!
Bé. Seguim, doncs.
Però Subal no és en absolut essencial, a PdV. La lit-cat aniria molt i molt malament si així fos [aquest botifler que a voltes escriu en castellà]. Destaco, perquè així m'ho demana el cos, a uns nouvinguts que no ho són tant: fa temps que estan a la vostra dreta, sota Espais tacats i sobre Quaderns. Són els membrillus de Negragarnatxa. Vaig tenir la gran sort de conèixer un dels individus que formen aquest col·lectiu de perifes-perifes. Ara no sé si són de Malarraça o de de Malapell, a mi m'és igual, però a ells segur que no. El seu manifest fundacional (Sobre si és possible travessar una paret, firmat per un dels components d'aquest grup filoterrorista, Janot Vila), que trobareu a PdV, no té pèrdua. Els admiro, tios. Passen de catapings, passen de bitàcoles.net, actualitzen el seu bloc quan els abelleix i no reben ni un fotut comentari. Jo vull ser ells... però vosaltres no pareu de comentar-me, eh, que us agrada, comentar-me, oi?
Tots, a l'uníson: Oooooooooooi!
A mi també m'agrada, amics, a mi també. Ho necessito com l'aire que respiro. El meu ego desigual us ho agraeix sempre. Ah, també m'ha motivat molt el text de l'il·lustre Carles Hac Mor, que va fort i es carrega sense pietat (els poetes no en tenen, de pietat) a un senyor anomenat Margarit, Joan. I na Tina, i el seu partit de futbol més avorrit que un diumenge sense futbol. O l'Ester Andorrà i la seva poesia visual, que també practica una tal Mon Pons, o els inefables amics, poetes pre-famosos tots; Todó i Senyor Polissó. I l'especial Barnils, i l'animalada esotèrica del senyor Pau Riba, o les cançonetes del Roger Mas, presentades per tot un senyor, i un deliciós etcètera que arriba fins a les 61 pàgines de text.
[...] ... [...]
Què. Encara sou aquí, enmig d'enlloc, a la intempèrie, esperant que us resumeixi la revista?
Li han rentat la cara, a PdV. Novetats, moltes. Ara fa por, seguir publicant en ella. Però ja sabeu la cantarella; quan escric, no tinc por a morir. Aquest cop, ha estat en Subal qui ha emmordassat al vostre autor. L'esclau Subal, creient-se subversiu, li va servir un combinat amb grans dosis de somnífer a l'autor i aquest es va quedar en estat semicomatós. Així les coses, Subal va entomar un matxet i, a la manera de Maldoror, es va automutilar la cara seccionant-se la comissura dels llavis per tal de riure millor i es va deixar anar. La víctima propiciatòria; Houellebecq, que en francès es pronuncia Ol·lebek, quin nom més ridícul, oi?
Tots, a l'uníson: Oooooooooi!
Bé. Seguim, doncs.
Subal, amb l'autor dormint la mona a qualsevol cantonada, va voler destruir el mite Ol·lebek, un autor que en el fons ell estima... Però cal començar a matar els pares literaris per a poder volar lliures i sense restriccions, oi?
Tots, a l'uníson: Oooooooooi!
Bé. Seguim, doncs.
Però Subal no és en absolut essencial, a PdV. La lit-cat aniria molt i molt malament si així fos [aquest botifler que a voltes escriu en castellà]. Destaco, perquè així m'ho demana el cos, a uns nouvinguts que no ho són tant: fa temps que estan a la vostra dreta, sota Espais tacats i sobre Quaderns. Són els membrillus de Negragarnatxa. Vaig tenir la gran sort de conèixer un dels individus que formen aquest col·lectiu de perifes-perifes. Ara no sé si són de Malarraça o de de Malapell, a mi m'és igual, però a ells segur que no. El seu manifest fundacional (Sobre si és possible travessar una paret, firmat per un dels components d'aquest grup filoterrorista, Janot Vila), que trobareu a PdV, no té pèrdua. Els admiro, tios. Passen de catapings, passen de bitàcoles.net, actualitzen el seu bloc quan els abelleix i no reben ni un fotut comentari. Jo vull ser ells... però vosaltres no pareu de comentar-me, eh, que us agrada, comentar-me, oi?
Tots, a l'uníson: Oooooooooooi!
A mi també m'agrada, amics, a mi també. Ho necessito com l'aire que respiro. El meu ego desigual us ho agraeix sempre. Ah, també m'ha motivat molt el text de l'il·lustre Carles Hac Mor, que va fort i es carrega sense pietat (els poetes no en tenen, de pietat) a un senyor anomenat Margarit, Joan. I na Tina, i el seu partit de futbol més avorrit que un diumenge sense futbol. O l'Ester Andorrà i la seva poesia visual, que també practica una tal Mon Pons, o els inefables amics, poetes pre-famosos tots; Todó i Senyor Polissó. I l'especial Barnils, i l'animalada esotèrica del senyor Pau Riba, o les cançonetes del Roger Mas, presentades per tot un senyor, i un deliciós etcètera que arriba fins a les 61 pàgines de text.
Ahhh, nois, noies, em sento com si estigués en un oasi de felicitat, perquè, entre d'altres coses, fag amics a l'ultramar, i em trenco l'esquena carretejant els meus llibres cap a una nova llar. Oi, que se'm veu content?
Tots, a l'uníson:
Midnight at the Oasis, Brother Sister
3 comentaris:
Enhorabona per l'article, Subal! Estic d'acord amb cada una de les teves paraules. Houllebecq em cansa, i ja vaig defensar a l'admirada Nothomb en un post del Llibreter.
Salut
Buk
PD: També a mi m'agradaria veure al Mestre Bolaño estebornint al Houllebecq d'un cop de 2666.
Oooooooooooi!
s'hauria de fer córrer el text de l'H Mor! El Margarit no pot quedar impune! copieu i enganxeu! fotocopieu! envieu als diaris, a les ràdios, als manzanos, als villatorrons, a tothom qui entengui la paraula POESIA!!!!!
Canya al Margarit! Que vengui tants llibres com calgui... però que aprengui a callar tonteries!!!
Publica un comentari a l'entrada