[…] Durante un tiempo la Crítica acompaña a la Obra, luego la crítica se desvanece y son los Lectores quienes la acompañan. El viaje puede ser corto o largo. Luego los Lectores mueren uno por uno y la Obra sigue sola, aunque otra Crítica y otros Lectores poco a poco vayan acompasándose en su singladura. […] Y un día la obra muere, como mueren todas las cosas, como se extinguirá el Sol y la Tierra, el Sistema Solar y la Galaxia y la más recóndida memoria de los hombres.[…]
Bolaño, Roberto, 2666, Anagrama (2003)
6 comentaris:
Ahhhh...el dessitjat 2666... Espero que els meus anhels formulats de manera subtil no caiguin en "saco roto" que dirien en el païs veí i que per reis em trobi amb aquesta obra mestra per regal.
(I si no m'ho regalaré jo mateix, que ja estic fart d'esperar la generositat d'alguna ànima caritativa)
Salut i força
Buk
Hola Buk, fa temps que ho dic; comprar-se 2666 no ha d'esser considerat una despesa, sino una inversió.
Estic segur que no et deixarà indiferent.
salut!
Estic pensant a demanar una hipoteca per comprar-me 2666. És que amb el que val aquest llibre m'en compro dos d'el Sánchez-Piñol.
jajajaja!!! ja tens raó, ja! Si no tinc mal entés, ara hi caic, deu estar al sortir l'edició de butxaca, i si l'Herralde compleix amb la seva paraula, sortirà dividit en cinc parts; les cinc novel.les que conformen 2666.
o sigui, sortiran cinc noveles, una per cada part... amics, no sé que em passa avui que vaig com una moto. I no reviso si les coses que dic són comprensibles a la ment humana.
osti no, u prefereixo tot junt, vendreu x parts es una altra manera descurarnos, encara k en bolaño vulgués k sortissin les 5 parts separades.
Publica un comentari a l'entrada