dilluns, de gener 09, 2006

El descrèdit [o el perdó]

- Ummmmmmfff! Ummmfmfmfmfffmf!
- Para, para, ja et deslligo.
- Ets un malparit, tio, de què cony vas, eh, casi em mates!
- Ho lamento.
- Tu saps que has fotut el ridícul, oi? Ho saps, no? Poc crèdit que tenies i ara l'has perdut del tot.
- No li pots donar massa crèdit a la paraula d'un blogger.
- I et quedes tan tranquil, he estat apunt de desaparèixer i ara resulta que tot era una puta estratègia. Això que era, uh?, una tàctica promocional per captar més clients? Has caigut més baix del que es podria esperar, tarat.
- No, Subal, estava ben decidit a tapiar el teatre buit de La Segona Perifèria. De veritat.
- Dona'm un cigarro.
- Té.
- Però per què, petit cabró, per què? Què t'he fet, jo?
- Res, pobre personajillu fictici, res. Era jo. Aquest cap de setmana m'he trencat. No m'he vist amb esma per a reflexionar i calia matar al més dèbil, com a una mena de sortida endavant.
- O sigui, jo.
- O sigui, tu.
- Tu de què vas? Et penses que estàs a Cosmética del enemigo, o què? Disculpa't.
- Perdona Subal, ara veig que no et vull matar.
- No, cretí. Disculpa't davant de la gent que et llegeix i es preocupa per tu, aquest monsacaba, per exemple, en Buk, l'Ea, o l'altre, com es diu l'altre?
- Panarra.
- I doncs?
- Sí, tens raó, Sub. Amics, ho sento. No us volia fer perdre el temps, i tampoc us volia disgustar, si és que a algú li pot disgustar que un blog deixi de ser alimentat. He perdut els estreps i m'he comportat com un pre-adolescent. Però havia arribat a un punt en què creia que en Subal i la Perifèria no em deixaven viure. He vist que no, que només són un artifici, una cosa inerta. Són la pedra que llenço jo. La culpa no és de la pedra, òbviament. M'he de reeducar, escriure menys però escriure millor. Perdoneu el numeret, de veritat. I tu, Subal; els caps de setmana, per exemple, seran sagrats a partir d'ara.
- O sigui que tindré festa?
- Sí.
- Collonut.
-També tindràs festa durant la setmana.
- Collonut.
- ...Ei, Sub, Em perdones?
- Clar que sí, malparit, vine cap aquí home!

[aplausos y lágrimas de reconciliación]

- Eh, tu, Autor. Retirem el post anterior o què?
- Va, sí.
- Però deixa la cançó.
- Tus deseos son órdenes.

PS.- Gràcies els amics que s'han preocupat per la desaparició d'aquesta papallona blanca damunt la neu, o papallona blava damunt la mar, com resa la cançó. Em sento avergonyit.


MÚSICA MAESTRO!
So close (remixed), The Cure


Powered by Castpost

10 comentaris:

quirky ha dit...

bolaño mor; subal reviu. per si Dencàs aquí va una bolañeria colateral (potser ja la coneixies?):
http://www.lacitedesmortes.net/
salut

ferrancab ha dit...

Com?
Has estat a prop de la mort? Has vist la llum al final de túnel? I ara esborres la foscor?
Bé, d'acord, jo també et perdono. (m'atorgo a mi mateix el dret de fer-ho perquè sóc passejant d'aquest estrany trajecte).

El llibreter ha dit...

Home, quina alegria abans d'anar a dormir! Casualment llegia la nostra estimadíssima Pascale Casanova. El llibre no parla —encara— de forquilles.

subal ha dit...

;-)

Buk ha dit...

Bueeeeeeno, et perdonem, va...jajaja
Ara seriosament. Espero que tinguem segona perifèria per molts anys. Continua escrivint, Subal, que nosaltres et continuarem llegint.

Salut
Buk

PD: M'ha agradat molt aquest diàleg a lo Cosmètica de l'enemic. :)

Antoni des de Sant Pol ha dit...

No podia ser de cap de les maneres !!!!

ea! ha dit...

plas plas plas

aplaudiments de benvinguda, si algú ha estat una setmana sense mirar el teu blog no entendrà res...

Pedro ha dit...

Realment surrealista el post d'avui.

Avui Narcís Comadira ha declarat la mort de la novel.la al programa "de llibres", ja que segons ell és un gènere inferior.
Julià Guillamon ha aprofitat la primera excusa per "cagar-se" literalment amb un escriptor català que no congenia amb les seves idees, concretament en Jaume Cabré i la seva magnífica novel.la "les veus del Pamano".

Tina Vallès ha dit...

ea!, c'est moi... feia una setmana que no venia per aquí i no entenc re... subal, t'havia passat pel cap plegar veles???? noooooo...
ntsé, ntsé, ntsé, això no es fa, caca, caca...

panarra ha dit...

Sí, un error patètic. Ha quedat una molla al plat dels Posts previs _·_

- nyam!