Esperando a B.Benvolguts amiguets. Un post breu. El post coral i oral d'ahir, en format televisiu, va generar sis o set missatges de mòbil i uns quants mails de felicitació i alegria d'alguns de vosaltres, ombres que passejeu pel Teatre Buit de La Segona Perifèria. Us dono les gràcies més sinceres. Sou grans, amiguets!
D'altra banda, és d'una justícia infinita atorgar aquest XVII Premi Espectacular de l'Assumpte, el premi més arbitrari i gratuït però el que amb més amor s'entrega, a tot l'equip de L'Hora del Lector i a Manuel Baixauli, que em van fer sentir com a casa, o com a dintre d'un blog, durant tot el vespre i tota la nit d'ahir. Un notable augment d'audiència i lectors per a ells! Amics, gràcies. La crònica pertinent, demà o ves a saber quan. Les feines, que no em deixen viure.
XVII Premi Espectacular de l'Assumpte
a l'equip de l'Hora del Lector i a Manuel Baixauli
19 comentaris:
Això, espectacular; vàreu estar espectaculars. Un dels millors LHDL que recordo: escriptor, lectors, blogs, literatura en fi...
Per la part que em toca, moltíssimes gràcies, senyor Jauss. M'alegro que es deixés entretenir pels allà presents!
L'home que estimava els cementiris
Només dir que ahir, per casualitat, vaig veure l'Hora del Lector. Em va agradar molt la xerrada a l'entorn de l'Home Manuscrit, que, per cert, encara he de llegir... Si es tractava de promocionar el llibre, ho vau aconseguir.
Vas parlar molt bé, Subal! (voldria saber-ne prou com per poder dir-ho d'una manera més cool o literària, però m'ha sortit així)
Escriure des del pou: poal, corda i corriola, aljub o sínia del llenguatge escoladís al ventre de la constància i del silenci. A cada poalada, escriure el trajecte amb què podrem emmirallar-nos en el retorn, l'inici de reescriptura...
Escriure des de la font que confon el doll de sabiduria amb el toll de la rebequeria més envejosa. Fil d'aigua per la deu corsecada, cap trasvassament pot amarar l'eixutesa moral. Tal com raja per "rajar" i no ser cap J. Maragall...
Cap dubte, oi? Idò...
Gràcies per compartir les seves reflexions, senyor Ibàñez, sempre tant lúcides.
Benvolguda senyora Teresa, què puc dir! Doncs que li estic molt agraït per les seves paraules. Benvinguda a la Perifèria.
Senyor Podrit; cap dubte. Gràcies per ser-hi!
bé, una gran plaer la conversa sobre el llibre, una tertúlia literària més que interessant, i amb la satisafcció afegida de poder posar cara a qui pren la ploma en aquest bloc. rebi les meves entusiastes felicitacions!
escolti, vostè és un terrorista, Subal. Ara què?, eh? apa, a gastar-me'ls amb el fotut Baixauli perquè no puc passar ni un dia més sense llegir-lo per culpa, sobretot, de vostè i de les seves brillants intervencions al coi de programa.
a cagar!
Discrepar de l'autor i en directe! I resoldre la situació... amb calma! Amb paraules intel·ligents! Sense consignes gastades ni clixés redundants. Aquesta és la diferència, senyor Subal. Enhorabona!
Ep, i enhorabona també al senyor Baixauli. Em va agradar molt com parlava d'ell mateix.
Salutacions cordials.
SOBRETOT el senyor Bauxauli, senyor Llibreter. Un home encantandor, afable, modest, humil, amb les idees ben clares, sense estridències, amb paciència, amb un fi sentit de l'humor... Ell i només ell (és obvi, però cal dir-ho) va ser el protagonista de la nit.
I jo dic; llarga vida al senyor Baixauli!
Els saludo ben cordialment, senyors Archimboldi, Llibreter, i em permeto besar la ma de la senyora Mirielle.
Enhorabona, Subal.
I al meu estimat Baixauli, en estat pur, com si et preneres un cervesa al carrer Sequial.
A mí si m'agrada el final. I molt.
PS: Promet penjar una foto recent de Villa Carmen molt prompte. Ja avisaré.
Jo també us vaig veure, i tu semblava que ho haguessis fet tota la vida això de sortir a la tele. Ep! potser ens donaràs una sorpresa i seràs el conductor d'un programa algun dia. Una cosa més que faràs bé. Tantes?
ja estic amb el famós Baixauli i veig que si, que un cop més vosté l'encerta. Gràcies
Ara, em falta alguna cosa: I el Baixauli pintor? (l'oncle google no en sap res)
Gràcies senyor o sneyora Soca, estarem pendents daquest fotografia!
Benvolguda i reverenciada senyora Pasionviajera: com exagera! Moltes gràcies, però!
Amic Quirky, la verittat és que jo tampoc he vist cap quadre seu, però li puc assegurar que escriu unes dedicàtories gràfiques en els seus llibres que segur que ens podem fer una idea de com pinta. ja li ensenyaré la meva aquest proper dimecres. Per cert, cal una reunió-paella per tractar el Pla B...
això això! hem de veure un retrat de Josep Palàcios pintat per en Baixauli!
oh, amb molt de gust però senyora no!! tinc la mala costum de no adreçar-me de tu a la gent quan escric. Rondo els vint anys així que, senyoreta, si us plau, senyoreta Mirielle. ;)
Enhorabuena por la tertulia Subal!, supongo que con esos comentarios tendremos que leer el libro de Baixauli ( València segunda tierra mia!).
Saludos desde Salamanca , la verdadera "segunda periferia".
Amikacina NPR
Ilusionado, apasionado por la lectura... son las personas que así lo viven los que mejor nos lo pueden trasmitir al público "no intelectual".ENHORABUENA.
Carme "BarraPINA"
Enhorabona! Si fins i tot l'Amela va dir alguna cosa mitjanament interessant (increïble!)
Em va agradar molt el programa.
Per cert, senyor Inyàibez, és vostè patètic. Després dels numerets que munta no hauria de censurar les crítiques d'escriptor a escriptor que se li fan al seu blog. Si no fos perquè és tan guai de fer que es perdi l'hi tornaria a fer aquí mateix, però esclar, vostè és un covard i no les posarà.
Em pregunto per què. Potser és que li desmunten alguna actitud.
Publica un comentari a l'entrada