Encantat d'haver-se conegut, amb cent trenta quilos d'orgull a sobre i una maleta, Subal Quinina es prepara per anar a la Fira del Llibre de Londres, on mirarà de passar desapercebut allunyat de la fama, allunyat de les càmeres que l'assetgen. Retrobarà allà la seva mediocritat. Abans de ficar-se al llit i fer nah-nah, Subal recordarà amb un lleu somriure dues anècdotes que Baixauli explicà en aquella taverna post-moderna plena d'asiàtics i ampolles de whisky de cinquanta anys, després del programa.
L'una diu que un periodista que el va entrevistar va escriure en la seva crònica que Baixauli era suec. No: se sap que Baixauli és mexicà. Nascut a Sueca, però mexicà. Així com els habitants de Creta no són necessàriament uns cretins, els nascuts a Sueca no tenen perquè ser necessàriament suecs.
L'altra anècdota conta que uns grans magatzems de la ciutat de València que comencen amb F i acaben amb NAC, van rebutjar el llibre de Baixauli perquè estava escrit en mallorquí. Així doncs, tenim que Baixauli és un estrany exemplar de sueco-mexicà afincat a Sueca que escriu en mallorquí.
I per acabar, una cançoneta i un petonet per a l'individu que es va vendre el blog per un plat de llenties graduades.
L'una diu que un periodista que el va entrevistar va escriure en la seva crònica que Baixauli era suec. No: se sap que Baixauli és mexicà. Nascut a Sueca, però mexicà. Així com els habitants de Creta no són necessàriament uns cretins, els nascuts a Sueca no tenen perquè ser necessàriament suecs.
L'altra anècdota conta que uns grans magatzems de la ciutat de València que comencen amb F i acaben amb NAC, van rebutjar el llibre de Baixauli perquè estava escrit en mallorquí. Així doncs, tenim que Baixauli és un estrany exemplar de sueco-mexicà afincat a Sueca que escriu en mallorquí.
I per acabar, una cançoneta i un petonet per a l'individu que es va vendre el blog per un plat de llenties graduades.
What's the Ugliest Part of Your Body, We're Only in it for the Money (1968)
Frank Zappa and the Mothers of Invention
Powered by Castpost
Quina és la part més execrable del teu cos?
Quina és la part més execrable del teu cos?
Uns diuen que és el teu nas
Uns diuen que és el teu nas
D'altres diuen que els dits dels teus peus
Però jo crec que és
LA TEVA PENSA
Jo crec que és la teva pensa, woo-hoo
Tots els teus cadells son
Jo crec que és la teva pensa, woo-hoo
Tots els teus cadells son
pobres i desafortunades
víctimes d'un sistema
més enllà del seu control
una plaga sobre la teva ignorància
i el gris devenir de la teva vida
On va anar l'Annie quan va baixar a la ciutat?
Qui eren aquella xusma que atreia sempre al seu voltant?
Tots els teus cadells són
Tots els teus cadells són
pobres i desafortunades
víctimes de les mentides
que tu et creus
Una plaga sobre la teva ignorància
que manté allunyats als joves
del futur que els espera...
15 comentaris:
Per què l'Ibàñez no guanya mai cap batalla?
Em fa pensar amb un personatge de dibuixos animats, dels dolents, els que sempre la lien i al final del capítol queden amb un pam de nas.
és injusta la Catosfera?
L'Inyàibez serà un personatge com Marinetti, d'aquests que són recordats com a més aviat ridículs.
Només que Marinetti va obrir pas al futurisme i el futurisme a moltes coses, mentre que l'Inyàibez només intenta convertir-se en el capo del que els bloguistes ja fem lliurement. I ni tan sols té estil.
Vaig començant fent-li crítiques com a escriptor, però en vista que es dedica a censurar-les i fotre el xulo, millor que digui què en penso com a persona.
Jo sóc l'ie casanovas, del barri de Sants. Si no li agrada vagi-se'n a fer de Filemó després que li insereixin dos pèls al cap, però no em digui que no és el meu nom perquè ho és. I si vostè es refereix que no sóc famós i no guanyo premis, té raó, no guanyo premis, però almenys no sóc conegut com a pallasso perdut ni vaig fotent el notes pels blogs de la penya.
Això de dir que insulto queda molt maco quan les crítiques constructives les ha censurat i se n'han anat al forat.
Si vostè és tan modern, potser no hauria de criticar el "filoniponisme". Primer perquè és l'única cultura postindustrial d'on podem treure idees diferents a les nostres i segon perquè tot això que diu vostè dels blogs i la simultaneïtat i etc. porta a una gran importància de la cultura pop.
M'esgarrifa que algú amb aquesta visió pugui ser professor i tractar amb adolescents amb acnè.
La tècnica de fer servir el meu blog per intentar-me avergonyir és un poc barata. Primer perquè si el signo és que ja me'n faig càrrec (potser hi ha ironia? potser hi ha joc? vagi a saber) i segon perquè aquí mateix se l'està criticant per la ridiculesa de la seva obra "blogològica", com diria vostè.
Per cert, practica el racisme blogista? Li sembla malament que tingui un fons negre?
P.S. qui és l'Inyàibez per parlar-me de tu? I per cert, ja ens coneixíem, em va deixar vostè un comentari a un dels meus blogs antics preguntant si vostè era plastilina. Li vaig respondre que no, que era un mediterrani i un ranci i no va tornar mai més.
Sorprengui'm amb la següent parida, cada cop em fa més gràcia.
p.s. Subal, lamento haver convertit els seus comentaris en una batalla campal. De debò :/
p.s. Tsujinori prové de la Tujiko Noriko, una artusta experimental que pocs adolescents amb acnè suportarien. Escolti el seu disc Hard ni Sasete i el From Tokyo To Nayagara i digui'm què li semblen. Em descollono només de pensar en la "crítica".
De debò que vostè creu això de "les pantalles han guanyat a les pàgines"? Perquè sembla que només hi creu quan li convé.
Ciberpoeta i cibermacarra de pa sucat amb oli.
vaig a fer un ciber-badall.
uala! m'he inventat una paraula!!!
JAJAJAJAJAJAJAJAJAJA
Ni cas al senyor que es creu en poder de les veritats absolutes, que viu en un núvol de prepotència carregat d'egocentrisme! Molt han degut baixar el nivell de certs premis, per posar en una mateixa alçada gent com en Szpunberg a amb aquest senyor!
Les més sinceres felicitacions Subal Quinina!
MIRA PER ON, ENS TORNEM A TROBAR, subal.
És bo el teu blog -com ho eren els teus 'relats'.
I mira, com Baixauli, també sóc de Sueca. I també resulta que jo escric en patuèspolaquià.
Salut i rebolica!
Carai, senyor Bonet, quan de temps i quina gràcia retrobar-nos, dos antics camarades de relatsencatala.com!! I a més també és suec!
Rebi una forta abraçada, amic Bonet!!
Publica un comentari a l'entrada