Cuando leas esto serás más viejo de lo que puedes recordar.
El nombre oficial de esas manchas de la vejez que tienes es lengitines hiperpigmentado. El término anátomico oficial para designar una arruga es rítide. Esas arrugas que tienes en la mitad superior de la cara, esas rítides que te surcan la frente y te rodean los ojos, esas son arrugas dinámicas, también conocidas como líneas faciales hiperfuncionales, y las causan los movimientos de los músculos subyacentes. La mayoría de las arrugas de la mitad inferior de la cara son rítides estáticas, y las causan el sol y la gravedad.
Echemos un vistazo al espejo. Mírate la cara con atención. Mírate los ojos y la boca.
Palahniuk, Chuck. Diario. una novela. Mondadori.
II
D'opaca veu, enfarfegats els mots,
cap bellesa no hi ha en aquest home.
Et mira els ulls tot escoltant-te i diu
que molt bé, que d'acord, que tot al cove,
i es torna a cloure en si mateix, on tu
certament ets ningú (t'ho fa palpable,
et mostra alguna mort que no viuràs)
i així, la veritat, et posa histèric.
Els ulls al buit, o sobre teu, inerts,
aquest home no deixa que existeixis;
la veu tan greu que et dóna lloc enmig
romigueres, fenàs, esgarra-robes,
la veu que creu que la paraula neix
per a salvar-nos d'un perill que salva.
Mira les seues mans que en els genolls
garfeixen un futur sense esperança.
Busca l'aroma del tabac negrós
que li surt per la boca mig tancada.
No li miris el fons dels ulls, són morts.
L'aranya hi fa son vel. Poden xuclar-te.
Todó, Joan. Retrat. Los fòssils (Al ras). Alabatre. 2007.
III
Albert Pla. Supone Fonollosa.
Mi esqueleto. 1995.
powered by ODEO
7 comentaris:
No sé si es pot votar (sembla allò típic de la ràdio de "puedo saludar?"), però voto: la II. Dijous no hi falto, a veure si la sentim. :)
Doncs jo voto pel primer... Sóc fan de l'amic Palahniuk tot i les sabrejades que fa Mondadori. Que cara que és aquesta editorial, hòsties!!! A veure si treuen ja l'últim en edició de butxaca... Tot i que m'han dit que no és tant bo com els anteriors (Bé... en "Error humano" ja es va columpiar una mica...)
Abraçades vàries
Uf, Buk, jo també em sembla que voto pel segon. Les primeres pàgines de "Diario", d'on extrec aquest petit text, són molt potents.... però no em va semblar massa bona novel·la. Tot massa enrevessat, pel meu humil gust.
El llibre d'en Todó és excepcional. Sempre pel meu gust, eh. Àrid, desértic, llunyà, mexicà de la Sénia. M'ha agradat molt i molt. És d'aquells pocs llibres de poemes que imploten com una bomba muda dintre meu i em deixen semi-paralitzat. Quan te n'adones, notes que el llibre ha caigut al terra i ni ho has notat.
Dijous ens veiem, i tant que sí, Tina!
Hola Subal; me n'alegro que tinguis una producció i un mitjà de producció tan eficient!
Bolanyeja una mica per relatsencatala de tant en tant!
Collons Subal, tal i com ho expliques, hi hauré de donar un cop d'ull. Pinta molt bé...Buscaré el llibre del Todó.
Per cert, a mi Diario no és dels llibres del Chucky que més m'agrada, però dona-li un cop d'ull a Asfixia, ja veuràs, ja...
ahhh i falta l'autoretret d'en arias, tomàs.ja fa temps que tinc el retrat d'en todó penjadet al surto enmig d'un munt de fotos. nanu, si ara et preocupa la vellesa no sé què ens penjaràs en fer trenta-cinc!
t'aviso, a voltes no et reconeixes l'expressió, malgrat les cremes.
Algú ha vist el meu bastó?
Publica un comentari a l'entrada