Joan Todó, a pèl, sense micròfon que valgui, ens il·luminarà amb la seva poesia. Quins nervis. En Todó sempre exhala un sospir, abans d'enfilar el camí a l'escenari, com qui arriba al seu patíbul. Quan guanyi algun premi —al temps, i veureu— cal que li regalem entre tots un megàfon. Sempre em proporciona un plaer estrany veure els amics amb un exemplar del seu fillet sota el braç. Una alegria, com dir-ho... nostàlgica, qué sé jo! En fi. No et posis nerviós. Jo vindré amb una corneta i me l'entaforaré a dins de l'oïda. Adquiriré el llibre abans del recital, i de reüll t'aniré llegint per saber per on vas. A voltes deixaré el llibre i et llegiré els llavis. I més tard, quan en Besora i vós hàgiu enllestit, brindarem plegats. Llarga vida! Llarga vida al poeta de la Sénia!
dijous, de febrer 15, 2007
Joan Todó a pèl
Joan Todó, a pèl, sense micròfon que valgui, ens il·luminarà amb la seva poesia. Quins nervis. En Todó sempre exhala un sospir, abans d'enfilar el camí a l'escenari, com qui arriba al seu patíbul. Quan guanyi algun premi —al temps, i veureu— cal que li regalem entre tots un megàfon. Sempre em proporciona un plaer estrany veure els amics amb un exemplar del seu fillet sota el braç. Una alegria, com dir-ho... nostàlgica, qué sé jo! En fi. No et posis nerviós. Jo vindré amb una corneta i me l'entaforaré a dins de l'oïda. Adquiriré el llibre abans del recital, i de reüll t'aniré llegint per saber per on vas. A voltes deixaré el llibre i et llegiré els llavis. I més tard, quan en Besora i vós hàgiu enllestit, brindarem plegats. Llarga vida! Llarga vida al poeta de la Sénia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
ai mecagun, quina gràcia!
anava a classe amb en Joan
fa moolts anys a la uni!
cert i molt bo, un megàfon
m'apunto a pagar-li el regal
enhorabona pel llibre, Joan! (passa-ho)
Potser, senyor Subal no li sigui del tot indiferent aquesta direcció:
http://www.neatorama.com/2007/02/15/march-of-the-librarians/
Vatua, senyor Luri, sembla el procés migratori que fan cada any els editors del món cap a les reserves de Frankfurt!
Semblen exemplars d'alguna espècie en perill extrem d'extinció, no troba?
;-)
Senyoreta Emma, benvinguda al a la Perifèria. De ben segur en Todó llegirà la seva nota. Li prenc la paraula amb el tema del megàfon. o potser serà que necessitem tots un sonotone excepte ell?
Com que no hi podré ser de cos present, envio ànims i molta sort al Todó des d'aquí.
Una que també sospira abans de posar el peu a la tarima...
Evidentment, el llibre el comprarem! :)
Si no es comença gaire puntual (en tinc esperances) jo sí que vindré. Espereu-me va.
Senyoreta Sílvie; t'esperem, va... encara que... qui sóc jo, vatua l'olla, per a esperar a ningú, si no organitzo pas res? L'ea, l'ea ens esperarà.
Senyoreta Tina, li demanarem a en Todó que el primer sospir se'l dediqui a vostè.
"a pèl", senyor subal, diria jo que és publicitat enganyosa. i, amb aquesta cara, si a sobre el todó es despulla, com un jugador de futbol brasiler qualsevol, no hi anirà ningú. lo de demà és un unplugged. però felicitats: és vostè el primer barceloní que conec que escriu "La Sénia" correctament, amb l'accent que toca.
No s'ho pensi; de primeres he posat la Sènia, però després m'he dit, sigues rigorós, cony. I he anat a Papa Google, que m'ha dit, amb una dècima de segon, que Sénia va amb accent tancat.
la gràcia és que l'editora arribarà tard, per gentilesa de l'altra feina, el consort muntarà paradeta i el coeditor presentarà com déu mana.
Doncs ja subornaré al coeditor perquè m'esperi. Amb aquest puc. Jaja.
Fins després doncs!
Jo, si fos el coeditor, segur que us esperaria.
M'estic pensant de venir, que aquests llibres d'Alabatre fan molt bona pinta, i el senyor Todó em sembla un poeta d'una qualitat extrema. Potser arribaré tard perquè si vinc aniré a comprar un sonotone, que no em vull perdre detall de la seva liricitat sublim. A més, el Max Besora ens anirà despertant a tots, no?, amb la seva força i la seva canya.
I parlant de poesia, i posats a tocar una mica els nassos... ja heu vist mirat llegit el que segurament serà el pitjor llibre de poemes en català d'aquest any? Si us agrada passar una mica de vergonya aliena o sou una mica sàdics i voleu riure una estona, no us perdeu "Llast", de Narcís Comadira, un veritable llast per a la nostra literatura. Posats a noucentivitzar, potser que ho fem d'una manera més intel·ligent i contemporània, em sembla, com fa el senyor Todó. Quan ens treurem aquestes patums ridícules de sobre? I, a sobre, per ser qui és, com passa amb molts altres, haurem d'aguantar lloances i benediccions i totes aquestes coses que acompanyen els mediocres que ens han posat com a patums canòniques de la nostra cosa.
Visca els Besores i els Todós, i les Rothkovics i els Pedrals i tota aquesta sang nova que demostra i exposa la mediocritat dels patumitzats!
Perdó, senyor Quinina.
Faci, faci, està vostè a casa seva, monsieur Archimboldi.
Molt agraït. Així, m'aniré preparant un gintònic i una mica de fum, mentre espero l'hora de la poesia oralitzada.
Collons, jo me n'he oblidat i m'he quedat tancat a casa. Puta merda de memòria de peix.
Espero que hagi estat bé!
Publica un comentari a l'entrada