Transcric;
Herr direktor a Subal
Senyor col·laborador Subal. Espero les seves preguntes per a l'Albert Pla. El tenim frisant per contestar el nostre qüestionari! Com a molt tard el dia 4 de gener! Espero que el viatge per terres tan llunyanes li inspiri també algun text emmascarat. Espero veure'l aviat i no gaire canviat. Salut! Herr Direktor.
Subal a herr Direktor
Herr Direktor. Vostè m'enganya quan diu que Pla frisa per contestar preguntes. Senzillament, no m'ho puc creure. Un dia, de nano, corria jo per l'aeroport i el vaig veure a ell i la seva banda de gitanos rumberus. Vaig anar per estrenyèr-li la mà i va refusar de donar-me-la. Els gitanos, en canvi, van estar molt contents de parlar un momentet amb mi. Pla, al meu entendre, és un Montilla de les entrevistes. Es un home monosi·làbic Tanmateix, intentaré fer-li un petit qüestionari tan bon punt acabi de parlar amb vostè, a veure què passa. Escolti'm... Pla, allò que es diu sentit de l'humor, no en té massa, oi? L'ha tractat personalment, potser?
Rebi una cordial salutació, del seu esclau a-assalariat, Quinina.
***
Subal Quinina amb les seves enginyoses preguntes ha aconseguit extreure de la boca del senyor Pla les següents respostes: Cap problema... Ara que la cosa ja està destruïda// No// No.
Em felicito.
Dit això, els convido a llegir-se el Paper de Vidre núm 41, que no té sentit perquè no es pot cremar. O potser és tot al contrari.
9 comentaris:
Amic Subal, a mi m'ha regalat una resposta de 9 paraules. Porto deu minuts agenollat a la plaça del meu poble agraïnt a la divinitat que més cas em vulgui fer tanta generositat del senyor Pla.
Jo sóc un albertplanià militant, d'aquells que treu el tema en ambients hostils només per liar-la. Però sincerament, a l'hora de posar-se davant d'una entrevista, em sembla un gilipolles. I que m'apedreguin.
si arribar a ser en directe les cares dels entrevistadors haurien estat dignes de filmar.sort que les heu posat en negreta
Senyor perdedor. Em sembla que vostè ha aconseguit la resposta més bona. No se'm queixi. :-)
Jo, com vostè, soc molt albertplanià, i opino exactament com vostè amb tot allò referent a les seves entrevistes. Amb tot, també penso que fer-li preguntes a algú que s'explica fent cançons resulta complicat...
en fi. A Pla no li perdono la meva mà estesa i tremolosa, a l'aeroport del Prat. Però com m'agraden les seves cançons, carall!
¡el negro es mejor que tú,
no tiene malicia ni mal coraçón!
qué fort tot plegat. diria.
¿perquè cony accepta entrevistes si no les respón? quin paio.
¡yo le caapooooo!
L'Albert Pla té un manàger que es diu Pedro Páramo (brutal, oi? no sé si és conya o si va de debò), que és el que accepta les entrevistes i les passa al Pla. Amb això ja està tot dit. Ara bé, dit això, crec que ens ho hem de mirar des d'un altre punt de vista: el Pla s'ha llegit l'entrevista, i li han agradat tant les seves preguntes, amic Subal (i les de tots els altres col·laboradors) que s'ha quedat sense paraules, no ha pogut dir res més, no ha sabut afegir res. Bé, no sé si es ben bé així. En qualsevol cas m'agrada la resposta a la seva pregunta: Cap problema... Ara que la cosa ja està destruïda. Vostè, amic Subal, francament, creu que, tal com diu Pla, la cosa ja està destruïda?
Espero saludar-lo aviat, potser a la presentació dels llibres de labreu, i ja no recordo si vostè m'ha de pagar alguna cervesa o sóc jo qui l'he de pagar.
Benvolgut, reverenciat i estimat senyor director. La cerveseta si vol ja li pago jo. I si la cosa està ja destruïda... m'ho pregunta vostè en molt mal moment. He d'assimilar el llibre aquell, "El preu de ser catalans" per escatir si sí i si no. Ara mateix estic massa dessolat com a per a posicionar-me...
Subscric Herr Direktor i afegeixo que el tal Pedro Páramo, a banda d'acceptar entrevistes sense tenir gaire en compte qui representa, envia tones i tones de fotos del representat i ens enterra sota milions de píxels dels quals només hem reproduït una milionèsima part... Potser ho feia per omplir els buits que les breus respostes de Pla deixarien en la nostra estimada revista?
Subal, es deixa vostè una resposta que Pla li va regalar:
...
Es veu que l'home fins i tot es va aturar un moment a reflexionar sobre el que vostè deia. Impressionant.
També sóc albertplaniana i subscric el que diu el savi Perdedor.
va, senyor subal, en lloc de llepar-se les ferides hauria pogut mirar-se una mica més el melic i destacar-nos la sèrie de façanes veneçolanes amb què ens ha regalat la vista...
Oh, senyor Lector per hores, atia vostè la meva vanitat! Li podria explicar que escriure per a PdV em costa més que parir un fill, mai crec estar a l'alçada de la revista. Pateixo dies i nits senceres i em pregunto què podria explicar, com fer-ho, i el temps corre i la death line s'albira cada cop més a prop i la seva presència em bloqueja. La meva intenció primera a PdV és fer literatura, ja! No sé si ho aconsegueixo, i menys encara en el relatillu que he manufacturat en aquest número. M'agrada parlar de Veneçuela, però em costa arribar a l'actitut mental adient per aconseguir-ho. Em deixa esgotat. I si m'esgota escriure uns pocs posts sobre Veneçuela, o algun article a PdV, imagini-se'm enfrontat a escriure alguna cosa més llarga. Em canso només de pensar-ho. Desitjaria fer-ho, però pel moment em sento incapaç.
I fins aquí la meva mirada al melic. El meu melic és el meu blog.
salut!
Publica un comentari a l'entrada