dissabte, de setembre 06, 2008

La Segona Perifèria

Aquest blog està íntegrament dedicat a la Mari,
Única i Estimada Aliada durant tant de temps.



Aquest estrany viatge ha arribat al seu final. Aquest viatge ja no complau al viatger imaginari. Ha arribat el moment de baixar de l'escenari, i el viatger baixa. El viatger vol tornar a casa, malgrat ja no recordi a on para.

El viatger imaginari, un tal Subal Quinina, de sobte s'ha sentit cansat. Ja no és aquell que va emprendre l'aventura anomenada La Segona Perifèria. Es passeja per les runes del Teatre Buit i fa memòria. No pot sentir més que un profund agraïment i amor per tots els companys que s'ha trobat pel camí. Amics que romandran, n'està perfectament segur, i per això ni s'inquieta ni es lamenta.

El viatger imaginari no deixarà d'escriure. Li agrada escriure, tant, que no té més remei que abandonar el Teatre Buit, perquè ja se'l sap de memòria. Ha arribat a sentir-se un presoner, dins aquestes quatre parets. Escriure, segons creu, és sinònim de ser lliure, i per ser lliure calia baixar immediatament de l'escenari. Ara ressegueix amb la punta dels dits les butaques polsoses del Teatre Buit fins arribar a la porta de sortida que, ben mirat, és la porta d'entrada d'alguna altra cosa. Es gira un moment i veu en el promontori de l'escenari un Ull que Tot Ho Veu i que ho tenyeix tot de vermell. Mica en mica s'apaga. Abans no s'hagi fos del tot, li fa una reverència versallesca i encén una darrera cigarreta. Se la fuma i en acabat llença la punta a la moqueta i la trepitja amb decisió, per no cremar-ho tot. I marxa.



Subal Quinina és Miquel Adam Rubiralta, servidor de vostés.

53 comentaris:

el llibreter ha dit...

És broma, oi?

roma ha dit...

pero que pasaaaa

bq ha dit...

Bon viatge, perquè aquest s'acaba però en deurà començar un altre, no?

Tirant al cap ha dit...

Estic amb el Llibreter: és una broma del Subal Quinina? Recollirem signatures, ens manifestarem al carrer, resistirem rere contenidors cremats si cal, però no ens pots deixar orfes!!!

alícia ha dit...

a mi també em sap greu que t'ho deixis, però no signaré perquè continuis. vull dir que el teu blog m'encanta. és una petita joia dins aquest mar revolt de la blogosfera, la catalana i l'altra. m'agrada molt la teua lucidesa. però també entenc que decideixis tancar la part més visible de la teua activitat com a escriptor. un bes, i si decideixes transfigurar-te en un altre blog ja ens ho faràs sebre.
salut suba-miquel

Daniel Daranas ha dit...

Encantat. I molta sort en els teus propers projectes. Es clou un dels millors llocs, i no tinc cap pla B.

Toni ha dit...

Miquel, suposo que és un "fake"... i, si no, m'has deixat ben fotut!

Albert ha dit...

A vegades està bé matar-se quan ets dalt de tot, en plan rockstar.

En fi, aquí qui s'ho ha de passar bé ets tu. Ens anem veient pel facebook i els puestos, mestre!

Lula ha dit...

a qui faré les reverències jo ara???

com pot deixar-nos així d'orfes???

potser de la segona perifèria cal anar a la tercera selva o al primer gratacels...

sniff, snifff

estic desconsolada...

Roi ha dit...

Subal Quinina KIA.
Salut!

dErsu_ ha dit...

Ben fet, senyor Subal, ben fet,
doncs tot allò que fem, sigui el que sigui, sempre és ben fet.

Pere ha dit...

Que siga en bona hora, senyor Subal: només faltava que convertírem segons quines coses també en obligacions, que seguírem fent-les quan ja no ens complauen.
Ara, això sí: no deixe d'avisar-nos de la pròxima reencarnació, reinvenció, renaixement... L'estarem esperant.

leanan ha dit...

Que li vagi tot molt bé! Tot tot tot tot tot

Dessmond ha dit...

Vaja, molta sort en els propers viatges. Siguin on siguin.

tamir assel ha dit...

Què bo això de descobrir-te al final, com treient-te la màscara! Quin gest! És un grand finale! Així queda molt bé tot plegat, cisellat i empaquetat per la història del no-futur que ens espera, que diria l'Hac. Psico-drama per la vena! Alta literatura que grati els cels! I les perifèries! Ja és això. I, tanmateix, cal que segueixi venint. Que vingui, que vingui... Quan ho celebrem?

quirky ha dit...

Subal és mort, Visca Subal!!!
Segur que rebrotarà, com els ceballots, les bledes o la menta..

Sr. MAR L'espero el dia H. per donar-li el condol.

Anònim ha dit...

"... i ja t'has perdut en la perifèria on res del que realment importa ja no té ni cara ni ulls, només aquella sensació irreparable de ser superflu."

Sebastià Perelló, Pèls i senyals (Empúries, 2008, p. 79)

bb ha dit...

Si?

Oh!

Segur que té alguna sorpresa a la màniga!

El llegidor pecador ha dit...

"Escric sense témer la mort."

Això deieu al vostre primer apunt i Déu n´hi do! si ho heu demostrat.
Gràcies pel mestratge encara que no fos, ni de lluny, el vostre propòsit, però ha sigut inevitable.

Ja que és l´hora dels adéus us confessaré el meu somni més humit: Substituir, de la tauleta de nit, els Assaigs de Montaigne per les Obres Completes de La Perifèria per tastar-ne al atzar cada nit abans de tancar els ulls.

miq ha dit...

Ja ens dirà on és l'enterrament de la sardina, o on hem d'anar a cremar lo rei carnestoltes… que pel que ens ocupa, deu ser el mateix.

Salut i (molta) sort amb el present!

Gregorio Luri ha dit...

I quin coi es pensa que és vostè per fer-nos aquesta putada?
El crido a l'ordre, Sr Subal!!!

tina ha dit...

Coi!!!

Que callat s'ho tenia aquest matí quan hem "parlat".

Bé, giro la truita: ara tindrà més temps per dedicar a altres escrits (com ara les col·laboracions a PdV!).

Bona manera d'acabar, Subal Quinina.

ferrancab ha dit...

Una abraçada

Jaume Puig ha dit...

Salut Miquel!

Fina ha dit...

Que tinguis sort Miquel!.
Fins aviat.

Una abraçada.

Toni Ibañez ha dit...

Odio escriure rèquiems

fryslan ha dit...

Senyor Subal, no s'hi val! Si no vuelve al teclado, no me quedarán lugares para encontrarle...

El veí de dalt ha dit...

Osti!, si és cert, no deixa de ser una mala notícia.. Potser més endavant, després d'aquest lapse que t'atorgues, ens faràs dir que terceres parts, sí foren bones. Que vagi bé allà on segueixi Subal.

vilapou ha dit...

Salut!

emgiro ha dit...

M'apunto a la teoria de la broma, i de mal gust, a més...

En fi, salut i llibres!

la laia ha dit...

sap que l'enyorarem, estimat subal, prò la seva valentia és excitant... pit i cullons!! i sort!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ha estat un plaer. Fins aviat

Archimboldi ha dit...

Sr. Subal, l'alegria que a alguns dona és gran i és santa. Esperem que no dediqui el temps que li quedi a PdV i que el dediqui a la creació de veritat. La segona perifèria ha estat un viatge iniciàtic, un viatge apassionant que ens ha omplert de benestar estètic i de profunda reflexió sobre molts dels mons que limiten amb la literatura. Cal que se'l feliciti, quasi de genollons, genuflectats, per aquest viatge a què ens ha convidat a acompanyar-lo. Ara caldrà reunir-ne les millors estacions i posar-les sobre paper, i iniciar-ne un altre, però en silenci, sense pujar a l'escenari fins que sigui el moment. A reveure sr. Subal. Benvingut, Miquel. Recordi: Perseveri!

lamitall ha dit...

bon viatge pels guerrers!

Anònim ha dit...

Creacions de veritat per a editorials de veritat!
Sort!

j.

Jacme ha dit...

va de bo? quina notícia! la veritat, és que ens quedarà un buit al cor... esperem que s'omple ben aviat amb nous projectes teus!

sort, i que els vents et sien propicis!

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

Tanta gent de bé plorant un blogaire que ho deixa no es deu pas equivocar.

Si és per AMOR, es podria acceptar. Si és per d'altres raons, deu ser un petit error que podràs esmenar un dia d'aquests, com fan els savis ;-)

Així, doncs, ja et reveurem aviat, suposo.
Bona navegació allà on et porti el vent o triïs d'encarar la barca.
Sort.
Sani (Dipofilopersiflex)

Eduard ha dit...

m'afegeixo a la massa agraïda i al desconcert general: moltes gràcies, i ara què?
bona aventura, la seva...

Anònim ha dit...

Senyor Quinina,

Faci el que faci a partir d'ara, més lluny o més a prop de qualsevol iniciativa i de qualsevol tipus d'aproximació a la virtut, sobretot, sisplau, sobretot, no deixi mai la beguda!

Amb afecte i consideració,

Herr Direktor

unquepassava ha dit...

Caram, Senyor Quinina! Acabo de llegir-ho i encara me'n faig creus. Espero poder-lo seguir per altres verals, tanmateix.

Sort, i gràcies per les seves lletres.

ea! ha dit...

rapar

rapar

rapar

( i buscar al diccionari )

ens ho dius i ens ho expliques al sofà de la seu

petó

*e*

Carles Miró ha dit...

Miquel, ja de pas, podries deixar de fumar. El camí de l'autodestrucció s'ha de seguir amb serietat o no seguir-lo en absolut.

SM ha dit...

Sempre se'n van els millors... Gràcies per tot!

cristina ha dit...

SQ,
que poc punky que ets. ja podries haver escrit: "Se la fuma i, en acabat, llença la punta a la moqueta i la trepitja amb decisió, per cremar-ho tot".
C.

Guillem ha dit...

Miquel, ja que no pots fer un nou post:

"No us perdeu l'esplèndid text de Subal Quinina al darrer número 49 de Paper de vidre (la revista que no es pot cremar) http://www.paperdevidre.net , que acaba de sortir del forn, i que inclou també una entrevista al gran Pau Riba i un especial sobre la lletra de la cançó!"

Una abraçada, crack :-)

Buk ha dit...

Molta sort Subal. Se't trobarà a faltar. Espero que no triguem en llegir-te a altres llocs!

Una abraçada!

monsacaba ha dit...

Apa... tapa't!

Anònim ha dit...

Hermosa dedicatoria,
Salud Señor Subal y buen viaje en esta marcha!
Aura

ÓL ha dit...

Siempre ha sido un placer.

Anònim ha dit...

Avui entro i veig que això va de comiat.
El podem trobar en algun altre blog? En format paper?
Vagi bé

RODA EL MÓN I TORNA EL BORN

Imma C

lachicadelsiglopasado ha dit...

Em resistia a deixar el meu darrer comentari en aquest espai molt bé illuminat, pèro ja es hora.
Gracias, Subalilu, por aguantar y animar mi terrible catalán, por hacerme testigo de tus pequeñas cosas, de un amor tuyo y de tu única y estimada aliada; y por aquel encuentro transatlántico, a pocas calles de la que fue un verdadero hogar para mí.
Espero, con el corazón, que podamos seguir leyéndonos.

Suerte. ¡Muy buena suerte!
Petonets, un abrazotote chilango.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

he passat una estona al teu blog
molt interessant, felicitats
una abraçada des de Reus