dimarts, de juny 10, 2008

La subversió (mal anotada)

Prèvia:

Des del balcó de casa l'àvia, un concurs de paletes. Es tracta de fer una volta catalana respectant el temps acordat a les bases del concurs. Observant l'activitat, em vaig adonar que no era un concurs de paletes, sinó un concurs de jubilats mirant paletes. Es podrien premiar la intensitat de les mirades, l'agudesa dels comentaris, la fal·libilitat de les seves crítiques. Després caldria fer un Consell d'Ancians per atorgar el premi Jubilat de l'Any.

***

A casa d'un poeta, entre vapors inconfessables, parlem de moral i d'algunes de les seves facetes. Jo crec que una conducta amoral o immoral segueix uns patrons morals. Són uns reactius a la moral, que no sobrevindrien si no hi hagués hagut abans una moral. Dec ser un cas patològic de conducta romano-apostòlica. El cas és que el tema de la moral em preocupa, vull dir, em preocupa a l'hora d'escriure. Com subvertir la moral? Cal optar per la amoralitat o la immoralitat per atacar la moral? Per exemple, jo crec que la poesia de Fonollosa és moral, com també ho era la prosa de Céline. Per descomptat, els il·lustrats, arribat en aquest punt, observaran que les meves bases són feblíssimes. Però jo ja ho sabia.


***

Davant l'amputació intel·lectual i traumàtica que ha suposat rebre una educació catòlica opto per la inacció, no la reacció. Vull dir: no nego el trauma, sinó que em construeixo (literàriament) a partir d'ell, acceptant les mancances morals o immorals que d'ell broten. D'altres reaccionen violentament, sexualment, psicotròpicament... Diguéssim que la meva guerra és de baixa intensitat i plagada de derrotes. Desconec els avantatges i inconvenients de la postura immoral o amoral davant la vida. Sí sé, emperò, que la persona amoral o immoral és desenvolupa òptimament durant la nit, i que la nit, doncs, li pertany a ell o ella. Jugo sempre fora de casa, i sempre perdo. Cantar la derrota és un respectable leitmotiv.


***

Aquests pensaments, dilateu-los en el temps, afegiu-hi crítiques i recontracrítiques, observacions adients, advocats del diable, balbucejos alcohòlics, estirabots histriònics, moments de gran atenció, un pèl de confusió i el silenci capciós i divertit de Romera. Així va ser com vam començar a analitzar La intimitat de Marc Romera. La intimitat m'ha torbat més del que podia esperar, malgrat ja estava avisat, perquè tinc Mala vida molt fresc a la pensa. I encara no sé per què. Per molts motius. Molts. No en tindria prou en un assaig. Romera reconeix que un dels seus leitmotivs és furgar en l'obsessió. Jo crec que la seva és l'obsessió en la cerca de la felicitat, un objectiu profundament moral, tanmateix. L'obsessió de Romera per l'obsessió va més enllà del seu estil, que mica en mica s'allunya del bucle Bernhard. No sé, tio. Amb una mica de sort, aprendré més llegint els comentaris que vostès ja estan preparant en el seu interior.

***

Per acabar de desacreditar-me del tot, diré que no trobo en Kafka el sentit de l'humor que sé que li troben Vila-Matas o el meu amic Romera, o el meu amic Daniel Busquets. Al final de la vetllada entre poetes, Romera va dir que La intimitat (i més específicament el relat Quarentena) era una tragicomèdia i que Kafka, en el fons, també era tragicòmic. Vet ací una de les amputacions que la moral m'ha reportat. A mi Kafka em posa extremadament nerviós. I Romera em crea una mena d'angoixa fascinant.

***

Horror: pel Facebook retrobo una persona del meu antic col·legi. Té un grup d'afinitat que promou la canonització de Juan Pablo II te-quiere-todo-el-mundo. Atònit, penso que he fet un llarg camí per allunyar-me de la força centrífuga del totalitarisme moral. Crec que en puc estar prou orgullós. Encara queda llarg camí. Però cap a on?

7 comentaris:

Lula ha dit...

Primeeeeeee!!!!

"Il n'y a rien d'immoral.
Je ne juge, et ne me jugez pas" Extret des Amants sans nuits dels Ogres de Barback

M'ho va dir algú una vegada, no fa tant... potser a vostè li serveix. Potser no.
Potser a mi m'agrada massa la nit.

No conec en Marc Romera (fustigui'm....) però per mi Kafka tb és tragicòmic i alhora inquietant... una mica tots els txecs que he llegit ho són.

And last, but not least: què coi fa vostè al facebook?!?!? una mica de dignitat s.v.p.



Reverències, sempre, i petons!!

Anònim ha dit...

Hi ha una patologia associada a l'observació d'obres públiques per part d'ancians. No sé com es diu. També hi ha un home, que es feia dir Flann O'Brien, que va escriure cinc de les millors novel·les del segle XX, que ni estan traduïdes al català. Fan morir de riure, i eren les preferides de Beckett i Joyce, per si fes falta un argument d'auctoritas. Hi havia un rus que deia que la borratxera era un mite i que era impossible acabar completament pet. Fa temps que els meus amics i jo el desmentim. Hi ha un bar a Sants que es diu Frankfurt Jose. Allí no s'hi serveixen frankfurts, només pescadito frito gratis amb cada quinto. Al jukebox hi ha els millors temes i la decoració és xinesa. Anar-hi apedaça l'ànima.

j.t. ha dit...

oi, no es preocupi tant si veu que la conducta amoral depèn de la conducta moral. bataille va arribar més o menys a la mateixa conclusió. i de fet, jo personalment estic segur que si tothom obrés moralment, el món se n'aniria a fer punyetes.

subal ha dit...

El tema que m'ocupa, benvolgut senyor J.T. és la incapacitat física d'actuar amoralment. Vull dir, no saber-ne prou. Però potser en el fons, del que estic parlant, o millor dint, meditant, no és tan sobre la moral o la amoralitat. Potser estic parlant, simplement, de candindesa. En fi, no facin massa cas d'aquest apunt. No sé pas per què el vaig publicar.

Reverències, srta. Lula, i benvingut de nou a la Perifèria, senyor M, ara que estava al centre del mundo mundial.

Anònim ha dit...

tot és moral, Subal, l'únic problema és quan la moral, o la immoralitat, o la amoralitat, ens condicionen creativament, a no ser que aquest condicionar configuri la pròpia essència de l'obra, o del lleguatge. L'únic problema és quan la moral o la im o la a, ens condicionen i no ens permeten, ens bloquejen, ens castren i ens malmeten a l'hora de dir alguna cosa, és a dir, quan la moral ens tanca la boca per por o per prejudicis. Fora d'això, vostè ha de gaudir de les seves ara ja m'he perdut...
però bé, no es preocupi que em sembla que en Romera és més moral del que sembla, tot i que la ironia el distancia del seu propi moralisme.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

d'en Flann no n'han fet Flam, no sé si l'edició de Nórdica la farà néixer o la pararà perquè la secció de "sent in/sent outs" d'empresa editorial amb caler considera que l'edició espanyola acontentarà als lectors de rodalies. en conec un que me la llegia i comentava en anglès...

jo només volia dir que amb certes companyies no hi ha perill de beatització, subal

bubis dixit

Lula ha dit...

Gran bar tb.
El Flan vull dir, anda que no m'he posat galons i galons de guiness jo allà....