Que dentro de cuatro días querrás contar alguna cosa y no sabrás como hacerlo... déjalo "suspendido" o en "servicios mínimos" o... no sé... el teatre buit buit parece un número de teléfono
Em sembla que Subal, el meu esclau, es mereix unes vacances. Avui a l'Àgora han explicat amb molt pudor (no han tingut pebrots de dir el nom de l'empresari), han explicat amb pudor que un empresari català que coneixia el periodista en qüestió tenia una fàbrica a la Xina on les dones més treballadores curraven 10 hores, sis dies a la setmana per guanyar cent miserables euros. Egòlatra com sóc, he pensat que Subal fa tres anys que pràdticament no fa vacances. I l'he assenyalat amb el dit i he dit: tu, faràs vacances, enguany. I ell no volia, perquè està fet un jabato, però ho faig pel seu bé, que a fi de comptes és el meu.
Señor Portnoy, el objetivo es explicar cosas en otros formatos. El fracaso me espera en la esquina.
Senyora Lula, jo sé que l'estiu, malgrat la propaganda, és una pèssima época per lligar, però prou bona per començar un blog. NO tindrà visite, no rebrà comentaris... així enfortirà el seu caràcter. Posis a fer un blog. Lligarà més aviat poc, però es divertirà.
I a tots els altres col·legues que passeu per aquí, doncs Subal, amordaçat, els desitja bones vacances. Cambio y corto.
bones vacances, que són per qui es cansa, sí senyor. i provar què se sent fent el que un té ganes de fer no està malament. a servidora particularment en dies de celebracions li agrada celebrar que no celebra res. i el dia després no celebrar que ho celebro tot.
Solo pasará que nuestras noches solitarias serán algo más solitarias y absurdas; que el verano pasará lenta y pusilánimemente; que nos quedará un sabor amargo en la boca, como de triste resaca triste de tequila...
L'únic perill és que et convidin al pugrama "Silenci". Però, en fi, val la pena assumir el risc, que diria un polític.
Total, després de tant de vilamatisme, una mica de no escriptura és la cosa més raonable del món.
Els lectors, calma. Saber tenir espera és molt important. Jo ho vaig aprendre d'una noia que de poc atropello intentant aprofitar (¡i la vaig aprofitar!) una plaça de pàrquing que per fi havia quedat lliure. Ella indignada va dir:
Ahir em van despatxar. Però sense feina ni vacances i contra l´abraçada del tedi i fugint dels embruixos del oci i sense caure en els paranys de la pèrfida vagància, així continuaré durant tot l´estiu, convertit en una mena de 'Rodríguez' digital.
Ho diu seriosament, això que l'han fotut al carrer? Però es pot ser tan cretí, de despatxar a algú com vostè? Rebi la meva solidaritat, i si puc fer alguna cosa per vostè, que no sigui fer blog a l'estiu, aquí em té a la seva disposició.
Excel·lent resum del Pla B, molt xulo, Filisitacions sinceres.
Mon sogre deixava de fumar un més a l'any per selfdemostrar-se que no estava enganxat al tabac i que fumava per goig-i-gaudi. Des d'aquest punt de vista xapar una temporadeta és un més que saludable exercici d'auto afirmació personal (¿o bloggil? bah!)
¿o potser encara seria millor obrir un blog nomes els mesos d'estiu i de passada passar-hi les vacances?
1- rondarem pels solars pollosos com gossos urbans al voltant de les benzineres 2- quan subal tanca una porta, lula obre una finestra (o dos) 3- en cas de desesperació anirem a cal T.I.
¡Noooo! ¿Por qué, por qué justo ahora que me compré un billete virtual para volver al universo virtual y virtualmente visitar las virtuales tierras periféricas? Encara, petonets des de Tenochtitlan...
A nivell trascendent ... no es perdrà gran cosa, a no ser que les llàgrimes dels infinits fans que et segueixen siguin de cristall... però no només són llàgrimes de blogolectors, efímeres i evaporables.
A nivell peronal, em temos que no podràs agunatar. ;-) Estàs enganxat a la blogosfera i ets blogodepenent ... Això sí, si aconsegueixes desenganxar-te completament dos mesos, ves prenent apunts, per poder explicar-ho en algun programa per la tele... que igual t'ho paguen bé. I si no, en podràs fer un pots al setembre. (Em deus un cafè amb gel per la idea);-)
Que descansis i tornis amb les piles acrregades, perque la rentrée em temo que serà més dura que mai, enguany.
Donx passa que ja he començat Vida i destí i m'adono que no puc llegir-lo a ratets mentre espero que m'entri el son, xq o bé no m'entra i l'endemà no hi ha qui s'aixequi o bé no llegeixo res. I aquesta tarda, després d'un recorregut paranoic buscant un llibre que no he trobat però almenys he encarregat, he pescat algunes pàgines del mite de sísif a la bodegueta, entre birra i birra.... Qui pogués viure sempre així!!!
Ep. De moment aquest blog i el que hi parleu em sembla una mica complicat i no ho entenc. Em cal veure el fet en si. Salutacions cordials. Òscar Rocabert oscar@victimaibotxi.com
Encara que quedi tot parat... tot torna a començar... és la llei de la perifèria... jo, que visc a un poblet amagat de la Catalunya més cofolla, puc assegurar-te que la vida continua encara que tot s'aturi i es torni a aturar... gràcies per aquest blog teu que he descobert fa poc i que tantes alegries em dona cada nit quan m'ofano en gaudir-lo...
42 comentaris:
Que et trobarem a faltar, coi...
Jaume S.
Que em quedaré molt sola...
L'EM de vacances fins el 18 de setembre i ara tu.
M'hauré de fer d'una secta....
que tindries un forat buit a l'arxiu fins el setembre..
i que em quedare sense la meva dosi setmanal d'intelactualitat libristica!
Que dentro de cuatro días querrás contar alguna cosa y no sabrás como hacerlo... déjalo "suspendido" o en "servicios mínimos" o... no sé... el teatre buit buit parece un número de teléfono
Passa que et tiraràs unes vacances de collons.
Que vagin de just!
amb dos collons.
Em sembla que Subal, el meu esclau, es mereix unes vacances. Avui a l'Àgora han explicat amb molt pudor (no han tingut pebrots de dir el nom de l'empresari), han explicat amb pudor que un empresari català que coneixia el periodista en qüestió tenia una fàbrica a la Xina on les dones més treballadores curraven 10 hores, sis dies a la setmana per guanyar cent miserables euros. Egòlatra com sóc, he pensat que Subal fa tres anys que pràdticament no fa vacances. I l'he assenyalat amb el dit i he dit: tu, faràs vacances, enguany. I ell no volia, perquè està fet un jabato, però ho faig pel seu bé, que a fi de comptes és el meu.
Señor Portnoy, el objetivo es explicar cosas en otros formatos. El fracaso me espera en la esquina.
Senyora Lula, jo sé que l'estiu, malgrat la propaganda, és una pèssima época per lligar, però prou bona per començar un blog. NO tindrà visite, no rebrà comentaris... així enfortirà el seu caràcter. Posis a fer un blog. Lligarà més aviat poc, però es divertirà.
I a tots els altres col·legues que passeu per aquí, doncs Subal, amordaçat, els desitja bones vacances. Cambio y corto.
bones vacances, que són per qui es cansa, sí senyor. i provar què se sent fent el que un té ganes de fer no està malament. a servidora particularment en dies de celebracions li agrada celebrar que no celebra res. i el dia després no celebrar que ho celebro tot.
i sense dents
No passa una merda i menys si el blog xapat és una merda de blog com aquest.
què passa? que igual li fem el bloc nosaltres a base de comentaris!!!
Que descansarás y volverás renovado y con muchas historias que contar...
¡A disfrutar!
Et trobarem a faltar... Pero vaja... bones vacances!
I qui li ha dit a vostè que jo no tinc un bloc??
O dos…??
i qui li ha dit que vulgui lligar???
i qui li ha dit que no lligo???
mmmmmmmmmmmmmmmmm
Ep-ep-ep, no s'envali, senyoreta Lula... diguéssim que estava parlant més de Subal que de vostè!
No s'enfadi, eh!
Beeeeeeeeeenu.
Va.
Com vol que m'enfadi!!
Si fins i tot el Sr. Towers marxa de vacances!
Sé que ho fan per donar-me temps a llegir tot el que tinc pendent.
Gràcies, gràcies, i reverències.
Solo pasará que nuestras noches solitarias serán algo más solitarias y absurdas; que el verano pasará lenta y pusilánimemente; que nos quedará un sabor amargo en la boca, como de triste resaca triste de tequila...
En fin, diviértase.
L'únic perill és que et convidin al pugrama "Silenci". Però, en fi, val la pena assumir el risc, que diria un polític.
Total, després de tant de vilamatisme, una mica de no escriptura és la cosa més raonable del món.
Els lectors, calma. Saber tenir espera és molt important. Jo ho vaig aprendre d'una noia que de poc atropello intentant aprofitar (¡i la vaig aprofitar!) una plaça de pàrquing que per fi havia quedat lliure. Ella indignada va dir:
"No tens espera ninguna".
Doncs això. S'ha de tenir espera alguna.
Ahir em van despatxar.
Però sense feina ni vacances i contra l´abraçada del tedi i fugint dels embruixos del oci i sense caure en els paranys de la pèrfida vagància, així continuaré durant tot l´estiu, convertit en una mena de 'Rodríguez' digital.
Passi-ho bé, senyor Quinina.
Ho diu seriosament, això que l'han fotut al carrer? Però es pot ser tan cretí, de despatxar a algú com vostè? Rebi la meva solidaritat, i si puc fer alguna cosa per vostè, que no sigui fer blog a l'estiu, aquí em té a la seva disposició.
Ànims i sort, senyor pecador
que tindràs un super, super vacances, almenys les blocaires. Bon estiu
Excel·lent resum del Pla B, molt xulo, Filisitacions sinceres.
Mon sogre deixava de fumar un més a l'any per selfdemostrar-se que no estava enganxat al tabac i que fumava per goig-i-gaudi. Des d'aquest punt de vista xapar una temporadeta és un més que saludable exercici d'auto afirmació personal (¿o bloggil? bah!)
¿o potser encara seria millor obrir un blog nomes els mesos d'estiu i de passada passar-hi les vacances?
Saludus curdiales entotcas
@lula ¿¿dos blogs?? comorrrrr?¿?
Gràcies, gràcies, és vostè molt amable però no pateixi per mi; tinc ofertes i, el millor de tot, disposo de rendes.
Ah! Cretinisme, cretinisme... Quantes injustícies es cometen en el teu nom!
1- rondarem pels solars pollosos com gossos urbans al voltant de les benzineres
2- quan subal tanca una porta, lula obre una finestra (o dos)
3- en cas de desesperació anirem a cal T.I.
¡Noooo!
¿Por qué, por qué justo ahora que me compré un billete virtual para volver al universo virtual y virtualmente visitar las virtuales tierras periféricas?
Encara, petonets des de Tenochtitlan...
Vagi fent, vagi fent que tot aquest temps li descomptarem del jornal.
I ara no em vingui amb sindicats i punyetes,
Molt bona pregunta, Subal.
A nivell trascendent ... no es perdrà gran cosa, a no ser que les llàgrimes dels infinits fans que et segueixen siguin de cristall...
però no només són llàgrimes de blogolectors, efímeres i evaporables.
A nivell peronal, em temos que no podràs agunatar. ;-)
Estàs enganxat a la blogosfera i ets blogodepenent ...
Això sí, si aconsegueixes desenganxar-te completament dos mesos, ves prenent apunts, per poder explicar-ho en algun programa per la tele... que igual t'ho paguen bé. I si no, en podràs fer un pots al setembre.
(Em deus un cafè amb gel per la idea);-)
Que descansis i tornis amb les piles acrregades, perque la rentrée em temo que serà més dura que mai, enguany.
Has provat de canviar l'ordre dels comentaris, els més recents al principi i no al final ?
Ep, no cal que em contestis, ja mèsperaré fins al setembre !
Una manera com una altra de demostrar la seva impotència.
No passa res, el món roda, i els blocaires som una minúscula mostra del seu girar
Jo no estic tan segur que no passe res... Tenim "mono" de Subal, amic Subal!!!
I què passa si deixes el blog aturat a partir d'ara i fins a principis de setembre?
Passa que no hi ha xarxa i es cau millor.
Salutacions a tots, fins i tot a l'imbècil anònim.
Donx passa que ja he començat Vida i destí i m'adono que no puc llegir-lo a ratets mentre espero que m'entri el son, xq o bé no m'entra i l'endemà no hi ha qui s'aixequi o bé no llegeixo res.
I aquesta tarda, després d'un recorregut paranoic buscant un llibre que no he trobat però almenys he encarregat, he pescat algunes pàgines del mite de sísif a la bodegueta, entre birra i birra....
Qui pogués viure sempre així!!!
he gratat la finestra. demà la pinto.
no recomano a ningú l'ús de soldador per rascar finestres.
diumenge estrany...
Ep. De moment aquest blog i el que hi parleu em sembla una mica complicat i no ho entenc. Em cal veure el fet en si. Salutacions cordials. Òscar Rocabert oscar@victimaibotxi.com
"Veure el fet en sí?"
M´encanta! És vostè genial Rocabert.
Encara que quedi tot parat... tot torna a començar... és la llei de la perifèria... jo, que visc a un poblet amagat de la Catalunya més cofolla, puc assegurar-te que la vida continua encara que tot s'aturi i es torni a aturar...
gràcies per aquest blog teu que he descobert fa poc i que tantes alegries em dona cada nit quan m'ofano en gaudir-lo...
M'ofego en els meus pensaments d'estiu...
Benvolguts senyors i senyores, aviat, aviat, aviat!! Ja falta ben poc!
Benvolgut be real, moltes gràcies per les seves amables paraules, sigui benvingut o benvionguda a la perifèria.
Salutacions també a l'Airada i a tots aquells que han anat visitant el solar buit de la Segona Perifèria aquest estiu.
obrim la paradeta. Ai senyor! sort que jo m'he quedat com a blocaire de guàrdia
Publica un comentari a l'entrada