I què passa si deixes el blog aturat a partir d'ara i fins a principis de setembre?
dilluns, de juny 30, 2008
dijous, de juny 26, 2008
dimecres, de juny 25, 2008
Explosions controlades del Pla B
Ahir a les 18.00 hores vaig anar a veure al senyor Quirky a l'Orinal buit. Quirky comença a bastir escenaris i cosetes. Em pasejo i fumo. Increïble les coses que pot fer l'artista amb una mica de plàstic i fusta i il·lusió fanàtica. Tot va prenent les formes imaginades durant tant de temps.
Ahir a les 22.00 hores, ens trobem amb en Fèlix a L'Orinal buit. Llegim i recitem amb veu alta, rellotge en mà. Hi ha coses del text que cal polir i les polim o mirem de polir-les. Fèlix llegeix meravellosament i té més nocions de teatre i escenografia que no jo, que no trepitjo un teatre des de 2666. Prenem notes als marges del Pla.
Avui a les 8.50 hores camino cap a la feina i paro a comprar el diari. Veig que el Cultura/s de La Vanguardia d'avui va dedicat a les diferents formes d'avantguarda actuals. Em compro el diari i em planto al mig de l'acera. Em busco i em trobo. Avui Cultura/s ha tingut a bé publicar l'article Infras somos todos, que em van encarregar fa un temps, recorden? Espero que el disfrutin, com una mena de pròleg al Pla B. Ha estat una carambola impredictible, perquè jo tenia entés que l'article sortiria a finals de juliol... La cojuntura ens afavoreix. Estic mitjanament content del meu text.
I segueixo caminant cap a la feina i m'envaeix una nostàlgia, perquè ahir precisament va sortir a la llum el darrer Paper de Vidre abans de les vacances, i vaig haver de sacrificar el meu espai a la revista perquè sentia que no podia, que no podia i que definitivament no podia. Però tan és; aquí éstà el número 48 de la revista, que penso llegir i disfrutar després de l'execució del Pla B.
I tot això són explosions controlades del Pla B. Sé i sabem que el que passi aquesta nit està fora del nostre control. Emocions fortes, aquesta nit. Papallones felices dintre meu.
dijous, de juny 19, 2008
El Pla B (Barcelona, 25 de juny, a les 20.00)
Estoy aquí, dije, con los perros románticos
y aquí me voy a quedar.
Roberto Bolaño
***
Dia 25 de juny, a les 20.00 h.
bar Horiginal, c/Ferlandina, 29
y aquí me voy a quedar.
Roberto Bolaño
***
Dia 25 de juny, a les 20.00 h.
bar Horiginal, c/Ferlandina, 29
La idea del Pla B neix la nit de dimecres dia 30 de gener. Aquella nit, diversos amics decidim que l'acte de cloenda de la temporada de l'Horiginal 2007-2008 vagi dedicat a la memòria de Roberto Bolaño, a cinc anys de la seva mort. El Pla aviat troba aliats, sobretot a Blanes. Entretindre's explicant les diverses mutacions conceptuals que ha anat patint el Pla seria en va. El camí que ha recorregut el Pla fins ara ha estat llarg, difícil i tortuós, però el Pla B no seria el Pla B sense les seves diferents etapes de gestació.
Només dues advertències. Primera. El Pla B no té amo: és de tots i és de ningú. Ningú dels components del Pla té més mèrits o demèrits que l'altre. Que qui us parla ara us en parli ara no té cap rellevància. Senzillament, qui ara us parla té un blog i en fa l'ús que considera apropiat. Segona. El Pla B és, en efecte, un homenatge a tot allò que per a molts representa i ha representat un escriptor de reconeguda solvència, Roberto Bolaño. Sí, és cert, però també, el Pla vol ser un homenatge a aquells que algun cop han sentit la pulsió irrefrenable de l'escriptura i la lectura i s'han vist abocats a un determinat estil de vida. És un homenatge als poetes i escriptors que han ocupat cada dimecres d'aquesta temporada l'escenari de l'Orinal. Per a ells i elles va dedicat, també i sobretot, el Pla B. Pels bons moments que ens han ofert.
El Pla B té ambició narrativa. Mitjançant diverses històries se'ns vol explicar una de sola: La literatura de B. El pla B pretén ser un diàleg coral i multidisciplinar. Vol ser un viatge possible per la vida, obra i pensament de B. I tot en una hora i quart de literatura i poesia, ràbia, furor i amor. Vostès podran jutjar el grau d'èxit o de fracàs del Pla B el dimecres 25 de juny. L'acte respectarà escrupolosament la seva hora d'inici, les 20.00 hores en punt. Lloc: Horiginal (al fons de tot), C/Ferlandina, núm 29). Veure mapa aquí.
Darrera advertència: No és un acte de parlaments; és un acte on es recitaran textos seleccionats de B.
Només dues advertències. Primera. El Pla B no té amo: és de tots i és de ningú. Ningú dels components del Pla té més mèrits o demèrits que l'altre. Que qui us parla ara us en parli ara no té cap rellevància. Senzillament, qui ara us parla té un blog i en fa l'ús que considera apropiat. Segona. El Pla B és, en efecte, un homenatge a tot allò que per a molts representa i ha representat un escriptor de reconeguda solvència, Roberto Bolaño. Sí, és cert, però també, el Pla vol ser un homenatge a aquells que algun cop han sentit la pulsió irrefrenable de l'escriptura i la lectura i s'han vist abocats a un determinat estil de vida. És un homenatge als poetes i escriptors que han ocupat cada dimecres d'aquesta temporada l'escenari de l'Orinal. Per a ells i elles va dedicat, també i sobretot, el Pla B. Pels bons moments que ens han ofert.
El Pla B té ambició narrativa. Mitjançant diverses històries se'ns vol explicar una de sola: La literatura de B. El pla B pretén ser un diàleg coral i multidisciplinar. Vol ser un viatge possible per la vida, obra i pensament de B. I tot en una hora i quart de literatura i poesia, ràbia, furor i amor. Vostès podran jutjar el grau d'èxit o de fracàs del Pla B el dimecres 25 de juny. L'acte respectarà escrupolosament la seva hora d'inici, les 20.00 hores en punt. Lloc: Horiginal (al fons de tot), C/Ferlandina, núm 29). Veure mapa aquí.
Darrera advertència: No és un acte de parlaments; és un acte on es recitaran textos seleccionats de B.
EL PLA B
PRÒLEG AL PLA B
Documental Roberto Belano: Patinant per la pista de gel
(Jaume Pujades, 2003)
[25 minuts]
L'any 2003 Pujades estudiava comunicació audiovisual i havia de fer un treball sobre qualsevol cosa, per a la facultat. Feia poc que s'havia llegit Los detectives salvajes i en ple deliri post-traumàtic decideix traslladar l'estructura narrativa del llibre a l'àmbit del documental pràcticament domèstic. Pues vale. Agafa, aconsegueix el telèfon de B, queden, hola qué tal, i B li dóna una sèrie de noms i li diu que s'espavili. Pujades recorda o apunta els noms i els llocs en una llibreta. I va a buscar a amics i col·legues de B pel poble, alguns en un bar que molts relacionen directament amb el bar solitari d'una ciutat costanera fantasma fora de temporada, on Bolaño rep les sinistres instruccions de Romero, en Estrella distante. Pujades troba uns quants personatges i fa un documental. Un urbanu que juga quinze hores seguides amb B al Risk; els amos del bar on anaven a parar el millor de cada família, inclòs l'urbanu abans esmentat; el propietari d'un local de lloguer de vídeos que Bolaño va escollir per a riure's del seu èxit plegats; i etcètera. Entre testimoni i testimoni dels amics de Blanes de Bolaño, el realitzador camina al costat d'una imatge espectral, mal enfocada, de la que només es veuen els peus i a vegades aquell rostre conegut, i un abric llarg i negre. Mesos més tard, Bolaño mor. Quan B camina al costat de J, la imatge es torna muda, mai sentim la veu de l'escriptor: és la imatge espectral que ens acompanya per darrer cop a veure els seus amics.
Pujades diu que va aprovar l'assignatura en qüestió. No li ha donat mai massa importància al vídeo.
EL PLA B
PART I. La poesia.
[15 min. aprox.]
Ana María Chagra (amiga de Mario Santiago, Argentina)
Poeta no confirmat (Mèxic)
Yulino Dávila (poeta Hora Zero, Perú)
Josep Pedrals (poeta)
Marc Romera (poeta i escriptor)
PART II. Escriure, llegir!
[15 minuts aprox]
Francesc Gelonch (poeta)
Jordi Carrión (escriptor i director de Quimera)
Poeta a confirmar (Mèxic)
PART III. La Locura y el Horror
[15 minuts aprox]
Juan Antonio Montiel (México)
Xavier Sabater (poeta i primer editor de Bolaño a Barcelona a l'editorial Cloaca)
Marc Romera
PART IV. Blanes
[15 minuts aprox]
Laia Martínez López (poeta)
Martí Sales (poeta i escriptor)
Andreu Subirats (poeta)
PART V. La mort
[15 minuts aprox.]
Félix Pons (actor de l’obra 2666 de Rigola i Ley)
Núria Martínez Vernis (poeta)
Laia Martínez López[EL PLA B DEL PLA B guarnirà la sala, i és obra de l'inefable senyor Qwirky ]
Intentar fer una llista de la gent que ha participat en el Pla B és impossible. Gràcies a tots.
dilluns, de juny 16, 2008
Men at Work
He sido cordialmente invitado a formar parte del realismo visceral.
Por supuesto, he aceptado. No hubo ceremonia de iniciación. Mejor así.
Los detectives salvajes, Bolaño
Por supuesto, he aceptado. No hubo ceremonia de iniciación. Mejor así.
Los detectives salvajes, Bolaño
El Pla B en... què... cinc mil, set mil pàgines?dimarts, de juny 10, 2008
La subversió (mal anotada)
Prèvia:
Des del balcó de casa l'àvia, un concurs de paletes. Es tracta de fer una volta catalana respectant el temps acordat a les bases del concurs. Observant l'activitat, em vaig adonar que no era un concurs de paletes, sinó un concurs de jubilats mirant paletes. Es podrien premiar la intensitat de les mirades, l'agudesa dels comentaris, la fal·libilitat de les seves crítiques. Després caldria fer un Consell d'Ancians per atorgar el premi Jubilat de l'Any.
***
A casa d'un poeta, entre vapors inconfessables, parlem de moral i d'algunes de les seves facetes. Jo crec que una conducta amoral o immoral segueix uns patrons morals. Són uns reactius a la moral, que no sobrevindrien si no hi hagués hagut abans una moral. Dec ser un cas patològic de conducta romano-apostòlica. El cas és que el tema de la moral em preocupa, vull dir, em preocupa a l'hora d'escriure. Com subvertir la moral? Cal optar per la amoralitat o la immoralitat per atacar la moral? Per exemple, jo crec que la poesia de Fonollosa és moral, com també ho era la prosa de Céline. Per descomptat, els il·lustrats, arribat en aquest punt, observaran que les meves bases són feblíssimes. Però jo ja ho sabia.
***
Davant l'amputació intel·lectual i traumàtica que ha suposat rebre una educació catòlica opto per la inacció, no la reacció. Vull dir: no nego el trauma, sinó que em construeixo (literàriament) a partir d'ell, acceptant les mancances morals o immorals que d'ell broten. D'altres reaccionen violentament, sexualment, psicotròpicament... Diguéssim que la meva guerra és de baixa intensitat i plagada de derrotes. Desconec els avantatges i inconvenients de la postura immoral o amoral davant la vida. Sí sé, emperò, que la persona amoral o immoral és desenvolupa òptimament durant la nit, i que la nit, doncs, li pertany a ell o ella. Jugo sempre fora de casa, i sempre perdo. Cantar la derrota és un respectable leitmotiv.
***
Aquests pensaments, dilateu-los en el temps, afegiu-hi crítiques i recontracrítiques, observacions adients, advocats del diable, balbucejos alcohòlics, estirabots histriònics, moments de gran atenció, un pèl de confusió i el silenci capciós i divertit de Romera. Així va ser com vam començar a analitzar La intimitat de Marc Romera. La intimitat m'ha torbat més del que podia esperar, malgrat ja estava avisat, perquè tinc Mala vida molt fresc a la pensa. I encara no sé per què. Per molts motius. Molts. No en tindria prou en un assaig. Romera reconeix que un dels seus leitmotivs és furgar en l'obsessió. Jo crec que la seva és l'obsessió en la cerca de la felicitat, un objectiu profundament moral, tanmateix. L'obsessió de Romera per l'obsessió va més enllà del seu estil, que mica en mica s'allunya del bucle Bernhard. No sé, tio. Amb una mica de sort, aprendré més llegint els comentaris que vostès ja estan preparant en el seu interior.
***
Per acabar de desacreditar-me del tot, diré que no trobo en Kafka el sentit de l'humor que sé que li troben Vila-Matas o el meu amic Romera, o el meu amic Daniel Busquets. Al final de la vetllada entre poetes, Romera va dir que La intimitat (i més específicament el relat Quarentena) era una tragicomèdia i que Kafka, en el fons, també era tragicòmic. Vet ací una de les amputacions que la moral m'ha reportat. A mi Kafka em posa extremadament nerviós. I Romera em crea una mena d'angoixa fascinant.
***
Per acabar de desacreditar-me del tot, diré que no trobo en Kafka el sentit de l'humor que sé que li troben Vila-Matas o el meu amic Romera, o el meu amic Daniel Busquets. Al final de la vetllada entre poetes, Romera va dir que La intimitat (i més específicament el relat Quarentena) era una tragicomèdia i que Kafka, en el fons, també era tragicòmic. Vet ací una de les amputacions que la moral m'ha reportat. A mi Kafka em posa extremadament nerviós. I Romera em crea una mena d'angoixa fascinant.
***
Horror: pel Facebook retrobo una persona del meu antic col·legi. Té un grup d'afinitat que promou la canonització de Juan Pablo II te-quiere-todo-el-mundo. Atònit, penso que he fet un llarg camí per allunyar-me de la força centrífuga del totalitarisme moral. Crec que en puc estar prou orgullós. Encara queda llarg camí. Però cap a on?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
