tag:blogger.com,1999:blog-12343156.post8176589191635333689..comments2023-12-07T09:36:20.826+01:00Comments on .: En Subal treu un zero a la selectivitatUnknownnoreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-12343156.post-80225628815277395392007-06-13T16:06:00.000+02:002007-06-13T16:06:00.000+02:00A mi vostè no em compra amb un PremiEspectacularSa...A mi vostè no em compra amb un PremiEspectacularSacadodesumismísimananga ni leches, que de premis servidor ja en va servit, alguns atorgats per prestigioses universitats, tot sigui dit. Ara em disposo a postejar la selectivitat d'avui... No es perdi per res del món la prova de llatí.Toni Roshttps://www.blogger.com/profile/07882225696781265949noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-12343156.post-19750452581876900952007-06-13T13:41:00.000+02:002007-06-13T13:41:00.000+02:00Jo, 'profe', per al meu comentari vaig a emprar un...Jo, 'profe', per al meu comentari vaig a emprar un treball que he fet per a la seua classe...<BR/><BR/>Pseudoexamen de Perifèria Quinina<BR/>Pseudonom: F. Bononad <BR/>Pseudodata: 13-06-07<BR/><BR/>El transeünt del text de Serés està de pas en aquest lloc que és la vida. Aquest vianant, i per extensió, qualsevol mortal, fa vi(d)a no sols cap endavant, sempre en present ‘cara per cara’ amb allò ignot, sinó que també ho fa d’esquenes, tot esguardant un punt però allunyant-se d’ell. ‘Hom’ s’atura un instant i, des d’on està ara, sia la redacció d’un periòdic a la ciutat, sia el centre de la gran urbs, deixa anar la vista enrere: què veu? La seua adolescència. Arribats ací, ja podem dir-ho sense embuts: l’hom(e) sol, el transeünt, és la primera persona de Francesc Serés. L’hom(e) és un ens fet de temps i de paraula, temps i paraula que ‘agònicament’ (d’una manera ‘combativa’) s’hi troben en ell. Mai l’oblit no pot véncer la mirada que detura el camí un instant ja per sempre; mai el temps no pot véncer la paraula que deté el camí un moment ja per sempre. Serés és caminador i escriptor ensems.(*) Serés és un solitari, “un home sol”. Amb els ulls hom llig i tresca per corriols. La solitud és una dissolució que es practica a través de la mirada; els ulls: per a deixar el sòl i emprendre el vol; els ulls: per a volatilitzar-se. Amb els ulls ens aprimem els peus fins a fer-los desaparéixer en l’apetència d’afegir-nos al cel; enlloc està escrit que per a caminar hom haja de tenir contacte amb el terra. Quan un vagareja (imagina, toca de peus en els núvols) calciga, deixa el seu propi rastre, petjades de boira, “com si es deixés ell mateix, com si es perdés”. Dubta algú encara que l’home sol no és Francesc Serés en tercera persona?<BR/><BR/>----------------------------<BR/>(*)Vegem no sols els seus textos, sinó també les seues fotografies a www.francescseres.netAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-12343156.post-13087303842513586462007-06-13T09:16:00.000+02:002007-06-13T09:16:00.000+02:00Ahir nit, al llit, se'm va aparèixer José Gregorio...Ahir nit, al llit, se'm va aparèixer <A HREF="http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gregorio_Hern%C3%A1ndez" REL="nofollow">José Gregorio</A>, una mena de pseudo-sant veneçolà, i em va xiuxiuejar;<BR/><BR/>—pero m'hijito, por qué te metes en estos embolaos. Pa qué volver al pasado y sufrir de nuevo con la selectividad.<BR/><BR/>I em va propinar un calbot.<BR/><BR/>Accepto la meva nota, però potser ho podríem arreglar amb un Premi Espectacular de l'Assumpte, no? Vostè s'oblida de setembre i jo li otorgo un premi al millor blog o el que sigui. Què tal? No, no cal que em respongui ara, tenim temps per pensar-ho.<BR/><BR/>Respecte la introducció del monòlit en el meu comentari de text, crec que ha encetat un tema interessant. Jo el monòlit kubrià el veig com el símbol de l'inefable, d'allò inexpresable, de la Idea, de l'avanç de la humanitat, del descobriment. I a més, et permet canviar de tema amb una gran efectivitat. Poses un monòlit en un text i passes del mico a l'escriptor, de l'edat de pedra a l'hiperfutur.<BR/><BR/>Se m'acut, com vostè indica, que el nostre teen, a part de descobrir el sentit últim de la literatura, també descobreix que el seu monòlit serveix per altres coses apart de la simple masturbació. Té vostè tota la raó.<BR/><BR/>En fi, que péssim que sóc. José Gregorio té més raó que un sant; quién me manda.<BR/><BR/>I deixo les faltes d'ortografia com a penitència... si li presento certificat d'algun metge amic conforme pateixo de dislèxia, reconsiderarà la seva desició? Millor el Premi Espectacular, oi?<BR/><BR/>ufff.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-12343156.post-84980388462109504532007-06-13T07:34:00.000+02:002007-06-13T07:34:00.000+02:00Sr. Subal: li baixo un parell de punts per les fal...Sr. Subal: li baixo un parell de punts per les faltes reiterades ("de'n Serés" ha de ser "d'en Serés, per exemple). La prova de filo és aquest matí a les 9, a què treu cap parlar del monòlit de Kubrick??? Fixi's bé que el monòlit ÉS UN SÍMBOL INEQUÍVOCAMENT FÀL·LIC... Ergo, el <I>teen</I>, a banda de la literatura, també descobreix una altra activitat d'allò més onanística amb la qual aïllar-se, xalar i passar les hores autoeròticament... En fi, ens veiem al setembre.Toni Roshttps://www.blogger.com/profile/07882225696781265949noreply@blogger.com