—Senyors. S'ha acabat el petroli (per a vostès). Apasiau.
I el senyor Blogger va pitjar el botó d'apagar internet i uns quants addictes a l'enginy van obrir les finestres de guillotina de les seves oficines (els bons bloggers escriuen a l'oficina) i es van precipitar al buit. Però això no ho sabem, ho suposem, perquè no hi ha estadístiques ni noticies fiables, car tampoc hi ha tele ni ràdio ni distribuïdors de diaris. Hi ha ex-bloggers a les boques dels metros parlant sols i esperant comentaris de la gent, perquè sempre han pensat que el món bé pot funcionar sense gasofa, però mai sense les seves sàvies i agudes observacions sobre la realitat. N'hi ha que fins i tot censuren els pocs comentaris que reben, bo i saltant de la seva respectiva caixa de fusta i fent callar amb el dit al comentarista en qüestió: shhhhhhht!, però ningú els hi fot putu cas i responen al pobre exblogger UTILITZANT MAJÚSCULES INTRANSIGENTS I AGRESSIVES que saben que als bloggers els emprenyava un ou, i aleshores hi ha baralles incontrolades que acaben en disturbis per les avingudes buides que solen durar un parell o tres de dies.
N'hi ha que havien obtingut cert reconeixement, en l'Època de la Llum o Època de la Connexió, i ara van pel carrer com engreixats, amb aquell aire orgullós, movent els braços en excés i mirant a tothom per sobre l'esquena. Aquest són els més ridículs dels ex-bloggers. Anunciaven l'adveniment de la nova religió 2.0 i se'ls hi han fos tots els ploms. Van amb un portàtil sota el braç i no perden ocasió d'ensenyar-te la pantalla negra dient, mira, mira, aquest era el meu reialme, jo sóc molt important. Pitjaves aquest botó i sortia el meu caretu a la pantalla. He sortit a la tele i a la ràdio i als diaris i fins i tot vaig publicar un llibre. Però els nens petits famèlics no han vist mai la tele ni han escoltat mai la ràdio i els llibres serveixen per ser cremats les nits d'hivern. Aquests nens, quan no es riuen de l'ex-blogger famós, es reuneixen al seu voltant i quan en són prous li propinen brutals pallisses.
Però no tot són pèssimes noticies. Ara hi ha més temps per practicar sexe. Diuen que hi havia un portal de porno gratuït, però són deliris de vells, de jubilats, que ja no follen. Ara els dies són més radiants, les nits més fosques i estelades, els enemics estan massa lluny i anem tots en bicicleta, excepte Quim Monzó. Ara som més feliços.
Però no tot són pèssimes noticies. Ara hi ha més temps per practicar sexe. Diuen que hi havia un portal de porno gratuït, però són deliris de vells, de jubilats, que ja no follen. Ara els dies són més radiants, les nits més fosques i estelades, els enemics estan massa lluny i anem tots en bicicleta, excepte Quim Monzó. Ara som més feliços.
[Very best post patrocinat per El llegidor pecador]
12 comentaris:
hahahahhaha glande!
happiness is a warm gun
"Daisy, Daisy
Give me your answer do
I'm half crazy
all for the love of you..."
...I es va morir.
(Very best post segons el Llegidor)
Sí, ahora somos más felices. Gracias, Subal. Sus epifanías iluminan la red.
Doncs els hi agraeixo les seves paraules, benvolguts senyors.
salutacions cordials!
Donx no sé si concrepar 100%.
Certament jo ho passaria xungu-xungu si es finiquita internet, desapareix la tele i calla per sempre la ràdio, però podria tirar endavant.
Lu de la desaparició dels llibres, ffff, això ja... no crec que poguessim ser més feliços, com a molt seria amb la felicitat que dóna la ignorància, que potser sí que és la única.
However, penso que hi hauria poetes clamant per les cantonades, rapsodes amb les seves narracions als bars, filòsofs vivint dalt dels arbres instruint aquells que volguessin escoltar-los, and so on.
Igualment, la música seria tota en directe, mmmm, en això també hi sortiriem guanyant.
I, desenganyeu-vos, els que més follarien serien, com sempre, els músics i els literats embaucadors de jovenetes...
En quin gruppeto hi és vostè, Sr.Subal?
Seria del grup d'exbloggers amb el portàtil apagat sota el braç, demanant clemència, senyoreta Lula.
Sou clarivident, senyor Subal: resten 666 htmles per a l'Apocalipsi bloggaire...
¡Tremoleu i penediu-vos, ànimes catatòniques, que el foc de l'oblit etern us espera!
L'@nticrist ja ha estat engendrat!
La fi de l'era 2.0 s'apropa!!!
Ui! Mai he apadrinat un apunt. 'Mola'.
Impactant història que ens aporta com a Moraleja-Sarrià/Sant Gervasi el descartar l'adjectiu per centrar-nos en el substantiu.
El substantiu és la constant que es repeteix irrespectivament de la crisi del Petrol, de la guerra dels Boers, o de la pandèmia de sífilis: el sexe. Des del sexe cap al sexe passant pel sexe. Un ex-blogger sense sexe és com el surtidor de gasolina de la afoto: una càjcara buida sense substància ni contingut. Un rè-de-rè. Un ex-blogger (com un ex-drogadice, u ex-marit o un ex-ministre posem per cas) no es defineix per l'absència de color en la pantalla del seu portàtil, sinó per l'absència de sexe.
Mmmm. Disculpeu l'empatx, crec que he estat masses hores seguides davant el portal gratuït aquest de no-sé-què que dèieu pel mig de la història.
Felicitats pel The Very Best Post (TVBP?), pel patrocini, i endavant amb el pugrama!
PV: Paraula de Verificació ZLVUSKH. Les referències eslaves em posen melàncolic. Corro a buscar el Moscovskaia
Molt bon retrat!
Ara, en un món on es cremessin els llibres, en Monzó potser es trastocaria prou com per deixar de criticar els ciclistes i apuntar-se a la secta de les dues rodes.
Mola!
Ara, no et fiquis amb el web 2.0 que baixarà nostre senyor google i no només et deixarà sense internet, sinó que sacrificarà a tota la teva família.
I sí, m'ha agradat la teva petita crítica.
Una salutació!
Very best post indeed!
Publica un comentari