Hola, soy Epi. Hablo masticando las palabras.
Hola, yo soy Blas. Y sé mirar a la cámara sin pestañear.
Hola, vuelvo a ser Epi.
Y yo, vuelvo a ser Blas.
¡¡Y TRAEMOS MAPAS Y ESTADÍSTICAS COLOREAAAADAS!!
Venga, señores candidatos, empecemos el debate.
¡Vale! [al unísono]
Yo
No, tú.
Yo hice más.
No. Yo.
Yo, yo, yo.
Tú, tú, tú.
Con usted.
No, con usted.
Con usted, y no me interrumpa.
Interrumpa, yo, con, no y usted usted usted.
No te quieres enterar.
Yé, yé.
Tengo otro mapa de colorines.
Anda, ¡y yo!
No, yo
Yo.
Yo.
Yo.
Gracias, señores, hablemos ahora de.
Ah.
Uyuyuyuy. Jijiji.
Hombre, ha dicho usted un “ji” más de lo pactado. Retráctese.
Inmigrantes.
Outmigrantes.
Regularización masiva.
No, menosiva.
200.000
45.000
%
3,5, más o menos.
Y yo un, dos, tres ¡y llego al cien!
Ni un euro.
Uyuyuyuyuy.
¡¡INFINITO!!
Inmigración.
No. Outmigración.
De-pen-den-cia.
Datos, datos.
Cáspita, ¿otra vez?
¡Barrio Sésamo! Vamos a cantar todos juntos:
...Yo digo uno...
...y yo digo dos...
...Yo digo tres...
Maaaaaaaambo
... ¿Y la inmigración?
Ah, uh, inmigración, outmigración, transmigración...
Ara no toca.
¡Mienteviudas!
¡Saboteador!
Bonobús.
Oju, y ezo qué é.
Esto es un coladero.
[¿cuánto cuesta un coladero?]
...donde hay hambre, y hay miseria...
A Catalunya no hi cap tothom...
Tú calla, jabato.
¿Quién es este jabato?
Duran Lleida...
¡Ministro!
¿O consejero delegado?
Home, collons...
Ah, uf.
Con un bonobús.
Y dale, ¿qué coño es un bonobús?
Poh-poh-poh-¡poligamia!
¡¡Y clitoris ablandados!!
Vale, señores, ahora toca ETA y pim-pam-pum, dale Mariano.
No, Mariano no. Je suis Blas.
¿Piñar?
Bombas, bombas, qué pasa?
Violencia callejera, destrucción, caos, barricadas, homosexuales, sociópatas, arden contenedores, queman las iglesias, menoscaban nuestra moral, inmigrantes, inmigrantes e inmigrantes, pim-pam-pum, pim-pam-pum.
Calla, calla, que ahora me pongo duro y hago un juego de cejas. Mire, monsieur Blas: 11-M.
¿11-M? ¡Caducado!
Futuro.
Pasado.
Paturo
Fusado.
Ah, pero qué tiempos, esos del 11-M, ¿eh, Blas?
Ui, ¿Epi!
¡Miente!
¡No mienta!
Me es igual ñé ñé, ñé. Y ñé.
No, tú.
Pero tú más.
No.
Sí.
No.
Sí.
Lararararararara, no oigo naaaaadaaaa, larararararara.
¡Oiga, oiga, señor conductor del debate! ¡Epi me está haciendo signos de felación en un plano lateral!
Quién, ¿yo?
¡Sí, tú!
Espera, que te saco otro mapa coloreado y verás tú.
Epi, no me hables ni de Aznar, ni del 11-M, ni de Irak, háblame de ETA-ETA-ETA-ETA-ETA y mil millones de veces ETA, y de Castro, y de Chávez, y de EEEEEEEEEEETA...
Uy, señor Epi, señor Blas, es hora de los indispensables mensajes comerciales para nuestros súbditos, que se van a pensar que les estamos tomando el pelo otra vez...
¡Venga Blas, vamos al lavabo a hacernos unas rayitas!
¡Ahí te quiero ver, Epi!
Y luego hablamos de la mierda de los calatanes!
Catalaaaaaaanes, Blas, que no te enteras...
dilluns, febrer 25, 2008
Interesantísimos debates para Encarna
Publicat per
subal
a les
11:05 PM
Etiquetes: música, very best post (segons Subal)
Comparteix:
|
|
|
|
|
|
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)



12 comentaris:
Un BONOBUS és com una T-10?
No ho tinc clar.
Bonobus és com el papamòbil, però en José Bono quan regni al Congrés.
De res.
Diuen que ha guanyat un dels dos.
Sempre perd el periodista.
Jo n'he sentit un que deia que havien guanyat les televisions, així, en general.
És la fotografia del partit.
Qui ho hagi vist sencer té mèrit o té nassos. He durat 8 minuts, mentre m'afaitava per anar al cine. En aquestes ocasions un recorda gent i se n'adona de lo interessant que podrien ser milers de combinacions cara a cara. Per exemple, la Naomi Watts i el Viggo Mortensen.
Salut. Més que insubmís em considero actualment poc devot.
PD: concretament no he superat la prova dels "mapas de colorines". Gosaria dir que en aquells tres segons de coloraines vistes i no vistes i de caretos en el gest se m'ha caigut l'ànima als peus i he renegat definitivament del món, he sentit una fractura i ja no sé si vull viure en aquest segle.
Hi ha un tipus de comicitat tan cutrement tràgica que un no pot ni suicidar-se, opta senzillament per anar al cine o llegir o el que sigui amb molta més freqüència, ja no com a antídot sino com a autisme profond...
En fi, perdonin la lletania. S'agraeix el seu post abans d'anar a clapar.
Genial! Alguna cosa de profit havia de sortir de tant debat.
Per mi, els guanyadors han estat els que no hi eren en el debat, tant els que no el miraven (els envejo) com que els que no hi participaven (i no s'han retratat).
Jo el vaig aguantar tot, i si que té mèrit, perquè vas ser ben bé com aquest post tant genial.
És la millor crònica del debat que he llegit fins ara.
Bestial.
Exacte,la millor crònica del debat que he llegit fins ara.
Vaig tenir l'honor d'aguantar-lo tot sencer... I em va donar més la sensació d'una d'aquestes series espanyoles de "familia numerosa y chillona" perquè no hi vaig trobar la candidesa d'aquest Barrio Sésamo però m'ha agradat. El Campo-Vidal s'hauria quedat més en Caponata que en Gustavo?
Senyor Subal,
Canviant de terç. He trobat aquest post que, a un Bolañista de pro com vosté, potser li interessarà llegir
Bolaño prohibit a les presons de Texas.
Salut, des de NY
I canviant encara més de terç: Baixauli guanyador! oeoeoe!
Cada setmana, al CASTELLS DE CARTES hi recomano un apunt. Aquesta he triat el teu "Interesantísimos debates para Encarna", perquè no només l'he trobat molt més interessant que el dels polítics, si no perquè també m'ha divertit molt. Salutacions!
Publica un comentari