Escolto per la ràdio que un periodista català està a Brasil esperant el Gol. El mil. Però el gol no arriba. Si tingués temps —que no és el cas— divagaria sobre la vida del periodista al Brasil. M'imaginaria la xafogor, la inacció, l'ensopiment del periodista. Ja ha visitat els racons turístics, els prostíbuls, els barris perillosos. Tuteja al barman de l'hotel. S'ha deixat barba i va brut i suat. El gol, que no arriba.
M'agradaria tenir temps per imaginar el viatge al fons de la nit del periodista que espera el gol. Tindria, si tingués temps, el germen d'un relat, tal vegada el germen d'una novel·la.
Tu, ociós que llegeixes blogs; la idea et regalo. El final del relat també. El periodista, amb la mirada perduda i ignorant ja de les raons que el portaren a Brasil, s'oblida d'ell mateix i de tornar. Ara mateix va descalç per les faveles, empunyant una ampolla buida de cachaça, oblidant pàtries, lligams i records. No recorda tan sols qui és Romario. Busca una paperina de coca, o una bossa d'aire enverinat per inhalar a la vora d'una platja bruta i balbuceja paraules inconnexes. Algú el trobarà estès en alguna cantonada dels suburbis, amb un tret al cap. El gol, que no va acabar d'arribar mai.
M'agradaria tenir temps per imaginar el viatge al fons de la nit del periodista que espera el gol. Tindria, si tingués temps, el germen d'un relat, tal vegada el germen d'una novel·la.
Tu, ociós que llegeixes blogs; la idea et regalo. El final del relat també. El periodista, amb la mirada perduda i ignorant ja de les raons que el portaren a Brasil, s'oblida d'ell mateix i de tornar. Ara mateix va descalç per les faveles, empunyant una ampolla buida de cachaça, oblidant pàtries, lligams i records. No recorda tan sols qui és Romario. Busca una paperina de coca, o una bossa d'aire enverinat per inhalar a la vora d'una platja bruta i balbuceja paraules inconnexes. Algú el trobarà estès en alguna cantonada dels suburbis, amb un tret al cap. El gol, que no va acabar d'arribar mai.
***
Per aclamació popular de dos estimats ociosos, m'otorgo a mi mateix el V Premi Espectacular de l'Assumpte, agraïnt a la confluència el sonor aplaudiment.
***
La Tina plega. Gràcies per tot. Ets gran. Arreveure aviat.
11 comentaris:
Senyor Subal: Aquí té el meu vot per concedir-li a aquest post el "Premi Espectacular de l'Assumpte".
En Gregorio m'ho ha tret de la boca, mmm, de la tecla. Senyor Subal, atorgui's a si mateix el premi, faci'ns aquest favor!
Aplaudiments
Plas, plas, plas! (*)
(*) Onomatopeies cutres del que serien els aplaudiments
Gràcies, Su. Seguiré llegint-te. :)
Gràcies a tu per l'Espectacular de l'Assumpte, i per haver-hi estat aquests quaranta mesos.
De totes formes, deixa'm preguntar-te si també has renunciat a col·laborar escrivint a PdV. Això no ho deixaràs, oi?
Una abraçada, T!!
i salutacions als contertulians.
Només plega L'aeroplà, no la Tina. :)
Una abraçada!
Ací va la crònica de Borrás del Barrio sobre el gol mil i la mort del periodista. Salut.
MIL DES DEL NOU-CENTS NORANTA-NOU
Mil dies des del nou-cents noranta-nou. Mil fins que Romário ha materialitzat el número mil. Han passat molts noranta minuts però, a la fi, el davanter brasiler ha atorgat natura sensible a un signe, a una idea, a tot un sentiment. Romário —des del nou-cents noranta-nou— ha malbaratat mil penals i mil colps francs abans de marcar el Mil en jugada, i tot perquè el gol a pilota aturada és un gol executat amb pilota morta, un fill cadàver del reglament i patrocinat per l’àrbitre, a qui Romário, després que un senyor de negre s’afillara el gol diví de Maradona (Ciutat de Mèxic, 1986), no ha volgut concedir la paternitat compartida. El Mil, com la samarreta que Romário duia al dessota ha manifestat, ha tingut una dedicatòria especial: "A Lluís Canut. Eu desculpo-me". El periodista català, amb qui Romário féu amistat durant la seua etapa barcelonista, fou trobat mort la setmana passada en un atzucac de Río, amb un tret al cap; el corresponsal de TV3 portava mil dies al Brasil tot esperant el Mil de Romário. Sobre la mort de Canut s’ha especulat molt, i jo, com no podia ser d’altra manera, vaig a dir la meua: el meu col·lega, i a desgrat d’açò, bon amic, ha estat executat per Romário da Souza Faria. El golejador nat, com tots sabem, és en l’argot futbolístic només un finalitzador, un rematador, algú que sols actua si és per a posar terme a la vida d’una pilota que està en l’article de la mort; açò —finalitzar les passades de la mort del Laudrup de torn— és el que s’ha dedicat a fer Romário millor que cap altre durant tota la seua carrera esportiva. Lluís Canut arribà al Brasil convocat pel Gol, i darrere de la jugada amb flaire de gol el bo de Lluís ha trobat la mort. La jugada, com bé sabem, és el personatge abstracte dador de la mort que el gol comporta; quan la jugada és de gol, quan el gol crida a la porta (a la porteria), la mort está ací i el jugador sols intervé per a rematar-la (rematar la jugada o el gol —la mort— que prèviament s’hi troba). Al bo de Lluís el Brasil li tenia reservada una mala jugada; una passada de la mort que el Davanter, com no podia ser d’altra manera, rematà al fons de la xarxa. BORRÁS DEL BARRIO, Río de Janeiro.
I si morís tot just mentre el futbolista, recuperat d'una lesió, feia el gol?
Un final massa de telenovel·la brasilera...
Voto a favor de votar a favor, sí senyor.
Aquest periodista no va a prostíbuls, que té una senyora molt maca. Però s'hi anés, que no hi va, no els acabaria tots, que n'hi ha molts. O potser si, mai se sap, tenint de guia Romàrio
Publica un comentari