dissabte, d’abril 01, 2006

Consideracions [IV]

Primera consideració.

Neva a Vladivostok. El turista de les coses petites.

Segona consideració.

Amèlie Nothomb és literatura d'arma blanca.

Tercera consideració.

Subal, el canalla, li ordena amb un gest de la mà que sigui més despresa amb el wiskey. Ella no somriu, mira la mà, mira el got, i amb impostada inexpressivitat clava la mirada en Subal, que al seu temps mira a l'Autor, que es mira a en Subal, que es mira a l'Autor, que es mira a en Subal i aquest finalment ha de baixar la mirada i demanar perdó.

Mentre tot passa ella ja està a l'altra punta de la barra, passant pàgina d'una llibreta d'apunts.


Quarta consideració.


Cançó primaveral. Segons sembla, plena d'optimisme. Tanmateix, a aquestes hores pot semblar també d'un sarcasme insultant. O també de cocainòman que s'ha passat no dos sinó tres pobles i té la boca pastosa i coses molt importants a dir-te, totes alhora. Pot fer pensar també amb la vila del Pingüí, però jo em decanto per la cançó primaveral. Subal contempla els moviments anàrquics d'alguna cosa viva que es mou sota les bluses de les noies que corren cap a la cita amb el seu xicot, creuant la plaça del Sol, a Gràcia. Sí, tot molt primaveral.


David Bowie.


Powered by Castpost


Cinquena consideració.
Deconstructing Archimboldi.

a) seny:

Si repassem la biografia dels catalans més nocionalistes i més militants del nocionalisme veurem que tots tenen l'origen del seu nocionalisme en el ressentiment, en l'haver estat poc o gens valorats pels cap de suro nacionalistes que remenen el cotarro; en haver estat apartats, ningunejats, desestimats. Investigueu i ho veureu. Nacionalistes migrats intel·lectualment i nocionalistes .

b) rauxa;

Si follessin [Subal suposa que els nacionalistes i nocionalistes] molt més i de moltes més maneres, si fossin capaços de gaudir mostrant el cony obert (i ben depilat)de les seves estimades o la polla ben dreta dels seus estimats als altres; si se sabessin realment desitjats per aquells a qui desitgen, aleshores el nacionalisme els importaria ben poc.


c)punts de trobada, debat, digresió, divertimento;

Quin fàstics, tots [nacionalistes i nocionalistes].

Amb perdó. EL [nacionalista o nocionalista] perifèric, o l'espanyol, que ja sabeu que és més intolerant i més estès, i, per tant, més perillós.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja veig que la teva recerca va ser exitosa ;-)

subal ha dit...

susi, no confonguis la realitat amb la ficció. La cerca mai va ser, i mai serà, complerta.

Salut i república, berta. A poder ser república de lletres.