El desert (crònica de saló)

La prestatgeria és buida, són les deu del matí i jo amb la prestatgeria buida. M'ajec. Busco i trobo una cigarreta. Me la fumo amb esperit suïcida, escanyant-lo, marcant a foc les meves ungles contra el seu filtre. Piove, porco governo, renego. Escupo la moqueta de color blau grisós. Em moco amb els dits. A la tele he vist gent molt rica que ho fa abans de xutar l'esfèrica. Abans, observo el veí. És molt important observar el veí. És una editorial amb llibres de Rudolf Hess i de Pío Moa. Tela marinera. El nen encarregat de la paradeta revisionista du una americana de pana. No li retorno el somriure ni la salutació. La indiferència és la meva arma. I penso, anant a la meva; Avui, com hi ha món, faré ús del màrqueting agressiu. I caurà la tapa.

Obro la caixa dels llibres amb convicció, amb seguretat. Extrec Manual de sexo lésbico, amb bonica il.lustració de dues dones fent-se l'amor agenollades. A la prestatgeria lateral. Allí l'angle de visió és immillorable. Avui, cagundena, faré terrorisme pedagògic. La resta de llibres són col·locats amb evident i única intenció: il·luminar la presència de Manual de sexo lésbico. Els col·loco de costat, del revés, fent forma de tenda de campanya. M'ho he passat bé. Relativament bé.

En efecte, cap a tres quarts d'onze ve el primer grup d'adolescents. Fumen i riuen. Semblen subnormals. Els tres caminen mirant la moqueta. Què busquen? I a mi que m'importa, a mi només m'importa el meu experiment. Un s'atura davant meu. Té la cara plena de grans però sembla el líder del grupuscle que s'ha internat pel meu passadís pacífic i tranquil. Desert. L'aturat mira amb desig el llibre i es mofa i alça la veu per cridar l'atenció als altres dos. Eing tíos, mirad esto. És el gallet mascle que fa riure a les senyores. Em pregunta de manera massa informal si el pot fullejar. I jo li dic amb naturalitat que si el llibre està exposat, cretí, és per a que la gent el toqui, el fullegi i se'l compri. Que el llegeixi o no, m'importa relativament. Que el compri. Jo de gran vull tenir mil metres quadrats en el desert, i el producte s'ha de vendre com sigui. Observin que he dit producte enlloc de llibre.

El meu petit recinte, només ara, està envoltat de nens que deliren amb les il.lustracions del Sexo lésbico i de nenes que es creuen mirades... còmplices i sexuals... les unes a les altres. Ni uns ni altres duen un puto duro a la butxaca.

Total de llibres venuts avui en el meu petit regne: Tres llibres.

En canvi, els d'una llibreria plena de llibres infantils i juvenils, a l'altre extrem del desert, tenen un mètode brillant per acaparar un dels altres dos grups que componen les espècies que habiten aquesta estepa àrida i seca: altres expositors i premsa acreditada. Els de la llibreria han anat un pas més enllà i es dediquen a l'explotació infantil; tenen un nen rosset -que tot just camina- ensinistrat per agafar llibres de la prestatgeria de manera graciosa. Commou als periodistes, que ja tenen foto per l'edició de demà i ja poden marxar per on han vingut.

Aquesta llibreria ahir va vendre llibres per un valor total de quaranta euros.

Senyors, no em cauen els anells si dic que la fira que funciona, que és un èxit de vendes i de públic és la de Madrid: No cal pagar entrada; els llibres van amb un deu per cent de descompte; està en un lloc cèntric i agradable.

Si l'autonomia que ens cal és la de Portugal, la fira/saló del llibre que ens convé, és la Feria de Madrid. O-lé.

Tothom està molt emprenyat.

D'altra banda, per què no dir-ho, estic molt content perquè vaig donar la mà a na Caterina (Katrina?) i a la senyora Ana María Matute, que és molt gran, en tots els aspectes.